Existeixen persones els gens de les quals els permeten saltar-se a la torera la major part dels hàbits que associem amb una vida longeva. Perquè, amb els super centenaris, els hàbits no s'apliquen. Cadascun afirma tenir "un secret" diferent, però tots depenen en un 70% dels gens i un 30% de l'entorn.
Un dels majors investigadors sobre la vellesa extrema, el doctor Thomas Perls, considera que els pilars de la vida sana (no fumar ni beure, no consumir carn vermella, fer exercici, evitar l'estrès) poden servir per arribar fins als 85 o els 90 anys, però, a partir d'aquí, ja gairebé tot depèn de l'equipatge genètic de cadascun. Les recerques han portat a considerar que hi ha variants genètiques que protegeixen a algunes persones dels dos majors mals del tabac -emfisema i càncer de pulmó-.
Segurament la genètica va ser una de les raons per entendre el ‘cas de Calment’, la persona (verificada) més longeva del planeta, que va morir cinc anys després de deixar de fumar. Als 122 anys. Calment també bevia una copeta d’oporto i no es privava de gaudir de la xocolata cada dia. Va sobreviure a tothom: al seu marit, a la seva única filla, a la seva néta…
El tabac
Els fumadors empedreïts també tiren per terra totes les sentències sobre els perjudicis del tabac: Winnie Langley, fumadora londinenca, va reduir el consum de tabac poc després de bufar el pastís: als 102 anys. Però no va ser la salut el que la va impulsar a això, si no l'alt cost de la vida. La crisi la va obligar en 2009 a fumar només un cigarret al dia, perquè no podia permetre's més. Va morir pocs mesos després, abans de complir els 103.
La llista segueix: George Francis va viure 112 anys (1896-2008). Menjava porc, mantega, ous, llet. Encara que havia deixat el tabac ràpid: als 75 anys. Però si el de Francis era impressionant, el del seu homònim l’actor George Burns (foto), l'home més famós de la nostra llista arribava més lluny.
Burns va fumar uns 300.000 puros al llarg dels seus 100 anys. Ajustava la durada dels seus monòlegs al que trigaven els puros a consumir-se. I es queixava que, en els seus últims anys, amb prou feines en podia fumar quatre diaris pel difícil que es feia fumar en públic. Era bevedor i animal nocturn. Burns va guanyar l'Oscar a millor Actor de Repartiment en 1975, amb 80 anys (per la Pareja Chiflada, amb Walter Matthau).
Podríem seguir amb centenaris insòlits: Chris Mortensen, que va rebre d'un dels investigadors de la immortalitat una caixa de puros en el seu 113º aniversari. Va morir als 115 anys, després de gairebé un segle de tabac.
El menjar i la beguda
El xinès Zhang Hiquing, va complir cent anys el 2007 i presumia que el seu secret no era fumar diàriament sinó beure després de cada menjar. Menjar compost per dos pits de pollastre, greix de porc al vapor, arròs, fruita i verdures que devorava en menys de 20 minuts.
Charlotte Hugues, va arribar als 115 anys i va volar en el Concorde amb 110 complits. Confessava tres hàbits: prendre tres ous al dia, bacon i un bon brandi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario