La tendència a triar aliments rics en greix i sucre és inherent a l'ésser humà,
ja que d'això ha depès la seva supervivència en altres moments de la història.
El grat que resulta un aliment al paladar influeix moltíssim en les nostres preferències alimentàries. Com més plaents siguin els aliments, major serà nostra interès a consumir-los, en ocasions per sobre de l'apetit. Segons van explicar investigadors de la Universitat de Birmingham, els nostres aliments preferits tenen un tret en comú: el seu irresistible sabor es potencia amb tres ingredients: sal, sucre i grassa, que consumits a l'excés resulten perillosos per a la salut. Són aliments que abunden en el nostre entorn i que es presenten en una amplíssima varietat de formes, textures, aromes i sabors, la qual cosa contribueix a incrementar el nostre risc de patir sobrepès i obesitat.
L'alegria de menjar
Epicur, filòsof grec, va ser un dels primers pensadors a documentar el paper del plaure en el comportament humà. Per a ell, el plaer pot modelar les nostres accions i eleccions futures. Així, experimentar molt plaure en entrar en contacte amb un objecte (com pot ser un deliciós mos d'un gofre cobert de crema) pot influir moltíssim en la nostra manera d'interaccionar amb aquest objecte.
La "alegria de menjar" no solament està intervinguda per la satisfacció que atorga cobrir una necessitat fisiològica vital. El procés de regulació de l'apetit no es gens fàcil. Sabem que es modula mitjançant un mecanisme cerebral que controla l’anomena’t "equilibri energètic". Aquest mecanisme es denomina "regulació homeostàtica" i pretén equiparar l'energia que gastem amb la qual ingerim amb els aliments. Existeix una regulació homeostàtica a curt termini, però també funciona a llarg termini, i en ella hi participen diverses substàncies corporals (pèptids gastrointestinals, hormones dels teixits grassos del cos i mecanismes centrals localitzats en l'hipotàlem).
No obstant això, ni la biologia ni la química orgànica ho expliquen tot, doncs en el control de l'apetit incideixen altres variables. A més de la regulació d'energia, també està implicada la "regulació hedonista", en la qual participen factors emocionals i de motivació i en la qual influeix de forma notable la palatabilitat dels aliments. D'entre els més irresistibles, la recerca de la Universitat de Birmingham, abans citada, assenyala als següents:
• Dolços i postres, com la xocolata, bunyols, galetes, pastissos, dolços i gelats de crema.
• Aperitius salats, com a patates fregides o galetes salades.
• Menjars ràpids, com a hamburgueses, pizza o pollastre fregit.
• Begudes ensucrades, com les gasoses, te dolç, batuts, cafè dolç o altres begudes amb sucre.
A la recerca de l'energia
Els aliments més plaents poden modular la nostra ingesta, ja sigui en condicions de gana o de sacietat. Assaborir aliments apetitosos pot donar-nos una enorme satisfacció. És aquí on entren en joc els aliments amb moltes calories, o els aliments salats. Els animals, segons van certificar Clifford B. Saper i col·laboradors en la revista Neuron a l'octubre de 2002, tendim a consumir substàncies dolces i salades més enllà de la necessitat de reposició d'energia, mentre que evitem les substàncies molt agres o amargues, un comportament que fins i tot es produeix entre animals privats de menjar. Aquestes eleccions es justifiquen mitjançant una explicació adaptativa: els sabors amargs s'associen sovint amb alcaloides tòxics, mentre que l'acidesa de moltes substàncies àcides pot indicar deterioració o immaduresa de l'aliment. Els sabors dolços, greixosos o salats ens indiquen que els aliments que els contenen ens aportaran nutrients importants per a la supervivència.
A tot el descrit hem de sumar, finalment, que existeixen motivacions que van més enllà, ja que algunes ens dirigeixen als aliments insans amb arguments com els següents: "per oblidar les meves preocupacions", "perquè m'ajuda a superar la depressió" o "per oblidar els meus problemes"; conductes que possiblement requeriran d’un control psicològic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario