Les aigües de taula

Salut embotellada

Les aigües embotellades s'assemblen com dues gotes de... aigua! Però no totes les aigües de taula són iguals. A més del seu paladar, cadascuna d'elles reuneix determinades condicions de mineralització, duresa, bicarbonats, sulfats i altres propietats específiques que les distingeixen unes d'unes altres.

Estem en un moment en què en tots els països del món s'ha fet un pas cap a endavant en el consum d'aigües envasades en pro d'una millor salut i un retrobament amb els productes naturals.

Si ens posem a l’any 1818, solament a la zona compresa en una estreta franja de terres de Lanjarón es trobaven trenta-dues fonts minerals, de les quals sis van ser declarades mineromedicinals.

El consum d'aigua envasada està molt lligat al que és el nivell de vida d'un país. L'aigua, que és un bé bàsic, no estava considerada en el passat com un article de luxe i els pressupostos extres es dedicaven a altres coses i, en el cas del bar, a prendre una copa, però no d'aigua, ja que aquesta es consumia de l'aixeta. És així que va pujant el nivell de vida quan es comença a sol·licitar aigua envasada en el bar, en el restaurant i, fins i tot, a la pròpia casa.

Tinguem present que a Espanya el consum d'aigua envasada estava sota mínims en comparació d'altres països de CEE. No obstant això, així que el nostre nivell de vida va ser pujant, conseqüentment, també va augmentar el consum d'aigua envasada.

D'altra banda, cal tenir en compte que, cada dia més, es té especial cura a calibrar allò que es menja i es beu. El consumidor és cada dia més conscient, o hauria de ser-ho, que una alimentació sana i equilibrada és absolutament necessària. Es té per cert que el consum exagerat d'alcohol no és precisament beneficiós per a la conservació de la salut; en conseqüència es tendeix al consum de productes més saludables com és l'aigua. Fa pocs anys hagués estat considerat com alguna cosa delirant beure aigua en una discoteca, avui la gent ja no s'avergonyeix d'això.

TAST D'AIGÜES

Relació de les aigües tastades, a temperatura ambient, per experts gastronòmics:

Fontvella: Sense gas. Suau, lleugera i poc mineralitzada.

Viladrau: Sense gas. Lleugera i equilibrada. Rica en sodi.

Lanjarón: Sense gas Lleugera. Baixa mineralització.

Aigua del Montseny: Sense gas Suau. Nul·la mineralització.

Font del Regás: Sense gas. Suau i agradable.

Caldes de Bohí: Sense gas Suau i agradable.

Malvern (Anglaterra): Sense gas. Molt pura. Excel·lent per rebaixar el whisky.

Vitalis (Portugal): Sense gas. Poc mineralitzada. Una mica insípida.

Vichy Catalán: Amb gas. Forta mineralització, marcat sabor a sals. Digestiva.

San Narciso: Amb gas. Una mica dura, de bon sabor, un toc d’acidesa.

Imperial: Amb gas. Alcalina, àcida.

Spa (Bèlgica): Amb gas. Pura i molt escumosa.

Apollinaris (Alemanya): Amb gas. Escumosa, pura i de poc cos.

San Pellegrino (Itàlia): Amb gas. Un punt salada, amb lleuger sabor a bicarbonat sòdic.

Perrier (França): Amb gas. Molt escumosa. Lleugerament salada. Rica en calci.