És el formatge tan addictiu com les drogues?

Així, de cop i sense pensar-ho, som capaços de dir, encara que sigui aproximadament, quina quantitat consumeix cada espanyol, a l'any, de formatge? Va per davant que no arribem, per bastant, a la mitjana europea, però, tot i així, ens mengem gairebé vuit quilos i mig cadascun. A Europa la mitjana està en una mica més del doble.
El formatge agrada pel seu sabor, doncs hi ha formatges per a tots els gustos, entre els quins fabriquem nosaltres i els que importem. I aquesta xifra va en augment segons uns estudis de la Universitat de Michigan, que revelen que el formatge pot resultar tan addictiu per a l'ésser humà com la cocaïna, l'heroïna i altres drogues dures.


Per què el formatge és addictiu?
La clau, pel que sembla i segons els estudis realitzats, està en la caseïna, una proteïna de la llet que, durant la digestió, allibera una substància denominada casomorfina, d'efecte opiaci, que produeix addicció. La presència de caseïna en llet és minúscula, però no així en el formatge per l'elaboració del qual es pot arribar a necessitar fins a 10 vegades el seu pes en llet.
Segons estudis de la Universitat d'Illinois, la caseïna ocupa el 80% de les proteïnes de la llet. Tot i que encara no es coneix l'abast de l'efecte que la casomorfina té en el cervell humà, hi ha científics que s'atreveixen a dir que el formatge és una droga làctica el que, literal i bàsicament, converteix en drogoaddictes als consumidors regulars de formatge.

A qui beneficia?
Naturalment, això són estudis difosos que els consumidors ignorem, com en tot en la vida, quant hi ha de cert i quant d'interessat per part de qui li convingui. I, també, com en tot, cal ser prudent en la ingesta; ens agrada el formatge? Cap problema, ho gaudim en proporcions normals, com fem amb la carn, amb el peix, amb la llet del desdejuni… i no passa absolutament res.
Fa poc ens van intoxicar amb la perillositat de menjar carn i van aconseguir que, almenys les primeres setmanes, els productors de carn ho notessin en el seu compte d'explotació; era precisament això el que es buscava amb la difusió de la notícia/informi? Sempre, però sempre, davant l’aparició d'aquest tipus de notícies, cal preguntar-se: a qui beneficia? I després obrar conseqüentment amb les nostres conviccions.