Còctels i aperitius

Còctels i aperitius van units generalment en els rètols, però cadascun té el seu camí propi per donar satisfacció plena a aquests plaers del gourmet. En ocasions, es complementen perfectament.


Aperitius són, en general, les begudes alcohòliques que es prenen abans d'un menjar, i la seva la principal missió és obrir l'apetit. L'aperitiu per excel·lència és el vermut, compost de vi, ajenjo i altres substàncies amargues i tòniques. Dins d'una copa de vermut està tota la història de les begudes alcohòliques. També els pastis i els bitters tenen un bon nombre d'adeptes. El còctel, en els seus preparats adequats, és també un perfecte aperitiu.




Vermut
En l'elaboració del vermut intervenen infinitat de fórmules diferents, aconseguides des de l'Edat Mitjana, basades en la maceració dels vins per un temps entre sis i quinze mesos i la inclusió d'herbes amargues. El tipus més sec es deu a la destil·lació. Els més coneguts eren els elaborats per les marques italianes Martini i Cinzano. A Espanya són els més despatxats, però ara a Catalunya la seva presencia a anat a la baixa degut a que aquí, des de sempre s’elaboren uns vermuts artesanals de gran qualitat que, finalment, han aconseguit imposar-se a les marques foranies.

Dubonnet.- Aperitiu francès. Té color vermell. A EUA és molt popular una versió de color rosat. Se serveix solament, com un Jerez o en got mitjà amb gel, mitja rodanxa de taronja i sifó.
Lillet.- Vermut francès, lleuger i sec, amb suau sabor a taronja. El més usual té color de vi blanc. Hi ha una versió vermella, una mica més dolça.
Noilly Prat.- És el vermut sec francès més popular. Excel·lent, combinat amb Martini sec o solament amb gel i un toc de soda.
Punt i Mes.- Deliciós aperitiu tipus vermut. Perfecte sol i saborós barrejat amb suc de taronja.
Pastis: Paraula francesa que significa mescla i que uneix una sèrie d'herbes de les quals s'extreu un licor amb sabor anisat i a regalèssia. En el seu moment es va constituir en una clara alternativa a la absenta, beguda amb gran predicament a primers del segle passat, però que va ser prohibida pel contingut al·lucinogen d'un dels seus components. La absenta es va comercialitzar amb el nom de Pernod, a França, suprimint-li el component prohibit. El Ricard és, possiblement, la marca més popular de pastis. Té un color groguenc i es torna blanquinós quan es dissol en quatre parts d'aigua molt freda.
Bitters: El terme comprèn totes les essències amargues i les begudes alcohòliques fetes a força de flors, fruites, arrels i pells macerades en un licor neutre.
Amaro.- Designa l'amargor. Existeixen més de tres-cents tipus, gairebé tots de color marró fosc o vermellós. Com a aperitiu se serveix amb gel i soda.
Amer Picón.- Aperitiu amb aroma de pell de taronja i genciana. Molt refrescant. Se serveix amb unes gotes de granadina, una mica de soda, bastant gel i adornat amb una rodanxa de taronja.
Campari.- Es beu amb gel i soda, sent la base de dos freqüents combinats: l'Americà i el Negroni.


Vins aperitius
Han estat elaborats com a vins, però per les seves característiques intrínseques estan reservats a la funció d'aperitius o de beguda entre hores. Se serveixen en copes de Jerez o tastavins, els secs a una temperatura no superior als 10 graus. Els dolços i semi a temperatura ambient, encara que es respecta la decisió de donar-los un toc de frescor.
Fi.- Màxima distinció del Jerez, pàl·lid, delicat, sec i molt característic. Ideal com a aperitiu.
Montilla.- Vi delicat de gran distinció. Parent proper del Jerez, però no està enfortit. Un exquisit aperitiu, l'acompanyant ideal del qual són les olives negres.
Porto.- Va venir enfortit de Portugal. Imitat a tot el món, sobretot a USA.

Còctels
Existeixen infinitat de versions per explicar l'origen del còctel. El seu significat és cua de gall, la qual cosa ens porta a la deducció que algú va definir el resultat de barrejar sàviament diversos licors com l'espectacularitat i bellesa del colorit de la cua del rei del galliner.
El còctel té entitat pròpia i no ha de ser considerat com un aperitiu, sinó que pot ser pres com a aperitiu, per a això la mescla haurà de contenir vi o productes considerats d'aquest tipus. El còctel, com a beguda, ja sigui aperitiva o digestiva, ha de tenir, com a mínim, la meitat del seu volum de beguda alcohòlica. Ha de ser, abans de res, una obra ben feta, per la qual cosa ha d'estar en el seu just punt, contenint els ingredients precisos en les seves proporcions exactes, servir-se a la temperatura idònia i que la mescla sigui homogènia.
El còctel és una obra d'artesania, que requereix tècnica, habilitat i un gran coneixement de les begudes que en formen part d'ell.