Així com en l'ostra és peculiar assaborir-la crua i viva, la cloïssa és més corrent gaudir-la condimentada i constituint plats absolutament exquisits.
Però anem a pams. Com millor es rendeix tribut a la cloïssa és menjant-la viva i amb unes mínimes gotes de llimona que, al mateix temps que suavitzaran una miqueta del seu agrest i genuí sabor marí, ens confirmaran el perfecte estat d'ingesta del mol·lusc en acusar aquest l'acidesa del cítric sobre la seva saborosa carn. Si en ruixar-la amb llimona, la cloïssa no es mogués, millor ser previnguts i deixar-la, doncs la intoxicació de marisc pot tenir fatals conseqüències.
Quant a la seva contribució a la cultura culinària, la cloïssa és protagonista en combinacions tan perfectes com les “cloïsses amb *fabes”, “cloïsses amb arròs”, “carxofes amb cloïsses” o “cards amb cloïsses”. Encara que, després del seu estat viu i natural, la millor i més senzilla condimentació és fer-les “a la marinera” (tenint ben present que aquest plat mai porta tomàquet). Solament un defecte té la cloïssa, a més del seu preu, la inevitable ‘arenilla’; per això és necessari rentar-les molt bé abans de la seva ingesta, deixant-les reposar en un bol amb aigua i sal durant una o dues hores. Amb les cloïsses lliga perfectament una cervesa de barril tirada pausadament o un vi sec del Penedés, Galleg o de Rueda.
Igual que la cloïssa i seguint els mateixos ritus, poden degustar-se crus les escopinyes i els musclos, encara que aquest tipus de mol·lusc com s'ofereix en tot el seu esplendor i ens regala les seves millors virtuts és sotmès a l'acció de la calor mitjançant vapor, servint-nos de la pròpia aigua de l'animal marí i les gotes de llimona ruixades al just moment del seu consum. Tant el musclo com l'escopinya també participen de la cultura culinària i admeten gran quantitat de preparacions, des de sopes fins a vinagretes.
La petxina de pelegrí (vieira) és un deliciós menjar que, normalment, es consumeix cuinat i generalment al forn. La millor elaboració és la que porti menys complicacions; la senzillesa en la seva preparació ajudarà a ressaltar les seves moltes qualitats naturals i poder apreciar el seu delicat sabor: Els xef francesos, des de temps antics, han tingut especial devoció per les petxines de pelegrí, utilitzant-les sàviament per a preparacions culinàries d'altíssim rang, com les “Coquilles Saint Jacques”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario