¡FELICITATS, LA VILA!

El 27 de novembre de 2006 LA VILA, de la ma d’en Antoni Ramells, de la seva dona na Rosa Galimany, les seves filles i el seu gendre, va obrir les seves portes. Amb unes obres portades a terme amb el temps rècord d’una mica més d’un més, el nou local ens presentava la plaça d’un poble imaginari però molt acollidor.

Han passat nou anys i sembla ahir quan estava a besar de gent (veure les fotos del dia de la inauguració) per a desitjar als amic de la família Ramells-Galimany tot l’èxit del mon. I així ha estat.

Els desitgem que en puguin complir molts més i que tots nosaltres ho puguem veure.

Estrellas Michelin 2016

Cuatro nuevos restaurantes con una estrella en Catalunya, pero la pierden otros cuatro.

Ayer noche, en Santiago de Compostela se hizo pública la concesión de las Estrellas Michelin, con la lista de España y Portugal, para 2016.

Restaurantes 3 estrellas Michelin de España 2016, 

que según normativa de la guía elaboran una cocina excepcional y que justifican un viaje son:

Akelare (San Sebastián – Guipúzcoa)

Arzak (San Sebastián – Guipúzcoa)

Azurmendi (Larrabetzu – Vizcaya)

DiverXO (Madrid)

El Celler de Can Roca (Girona)

Martín Berasategui (Lasarte – Oria – Guipúzcoa)

Quique Dacosta (Dénia – Alicante)

Sant Pau (Sant Pol de Mar – Barcelona)

20 restaurantes con dos estrellas Michelin

Reciben la segunda estrella: 

Restaurante Coque de Humanes (Madrid), del cocinero Mario Sandoval, 

y el Restaurante Zaranda del Hotel Castell Son Claret de Es Capdellà (Mallorca), del cocinero Fernando Pérez Arellano.

Los que la conservan

Mugaritz – Errenteria (Guipúzcoa)

Miramar – Llançà (Girona)

El Club Allard – Madrid

Les Cols – Olot (Girona)

La Terraza del Casino – Madrid

Santceloni – Madrid

Casa Marcial – Arriondas

Ramón Freixa – Madrid

Dani García – Marbella (Málaga)

Aponiente – El Puerto de Santa María (Cádiz)

Lasarte – Barcelona

Sergi Arola – Madrid

Àbac – Barcelona

Atrio – Cáceres

Enoteca (Hotel Arts) – Barcelona

Moments – Barcelona

El Portal – Ezcaray (La Rioja)

M.B. de Martín Berasategui – Tenerife / Guía de Isora

Restaurantes con una estrella

Nuevos una estrella Michelin de España 2016, lo que representa que tienen muy buena cocina en su categoría, son:

Kabuki Raw del Hotel Finca Cortesin de Casares (Málaga),

Sollo de Fuengirola (Málaga),

Messina de Marbella (Málaga),

Acanthum de Huelva

Disfrutar de Barcelona

Hoja Santa de Barcelona

Tresmacarrons de El Masnou (Barcelona)

Emporium de Castelló d’Empúries (Girona)

El Ermitaño de Benavente (Zamora)

Villena de Segovia

El Rincón de Juan Carlos de Los Gigantes (Tenerife)

Zarate de Bilbao

Lúa de Madrid

Casa Marcelo de Santiago de Compostela (A Coruña).

Pierden la estrella, algunos de ellos por cierre, en total son nueve y son los siguientes: Ca l’Arpa de Banyoles, Comerç 24 de Barcelona (por cierre), Manairó de Barcelona, Neichel de Barcelona (por cierre), Aizian de Bilbao, Casa Alfonso de Dehesa de Campoamor (Alicante), Miramón Arbelaitz de San Sebastián (por cierre), La Casa del Carmen de Olías del Rey (Toledo), Vertical de Valencia.

Lista completa de los restaurantes

con 1 estrella Michelin

Catalunya

Les Magnòlies (Arbúcies), Alkimia (Barcelona), Angle (Barcelona), Caelis (Barcelona), Cinc Sentits (Barcelona), Restaurante Disfrutar (Barcelona), Dos Cielos (Barcelona), Dos Palillos (Barcelona), Gaig (Barcelona), Hisop (Barcelona), Hofmann (Barcelona), Hoja Santa (Barcelona), Koy Shunka (Barcelona), Nectari (Barcelona), Pakta (Barcelona), Roca Moo (Barcelona), Saüc (Barcelona), Tickets (Barcelona), Vía Veneto (Barcelona), Lluerna (Santa Coloma de Gramenet), Can Jubany (Calldetenes), Can Bosch (Cambrils), Emporium (Castelló d’Empúries), Rincón de Diego (Cambrils), Estany Clar (Cercs), Bo.Tic (Corçà), Malena (Gimenells), Massana (Girona), La Fonda Xesc (Gombrèn), Casamar (Llafranc), Els Tinars (Llagostera), Sala (Olost), Els Brancs (Roses / Playa de Canyelles Petites), Els Casals (Sagàs), L’Ó (Sant Fruitós de Bages), Fogony (Sort), Capritx (Terrassa), La Cuina de Can Simon (Tossa de Mar), Les Moles (Ulldecona), Ca l’Enric (La Vall de Bianya), Tresmacarrons (El Masnou), Villa Retiro (Xerta).

Andalucía

Choco (Córdoba), La Costa (El Ejido), José Carlos García (Málaga), Kabuki Raw del Hotel Finca Cortesin (Casares), El Lago (Marbella), Restaurante Sollo (Fuengirola), Restaurante Messina (Marbella), Restaurante Acanthum (Huelva), Skina (Marbella), Alejandro (Roquetas de Mar), Abantal (Sevilla).

Aragón

Las Torres (Huesca), Lillas Pastia (Huesca), Tatau Bistro (Huesca), Hospedería El Batán (Tramacastilla), La Prensa (Zaragoza).

Asturias

El Corral del Indianu (Arriondas), Auga (Gijón), La Salgar (Gijón), El Retiro (Llanes / Pancar), Casa Gerardo (Prendes), Arbidel (Ribadesella), Real Balneario (Salinas).

Baleares (Islas)

Andreu Genestra (Mallorca / Capdepera), Es Molí d’En Bou (Mallorca / Sa Coma), Es Racó d’Es Tix (Mallorca / Deià), Simply Fosh (Mallorca / Palma), Es Fum (Mallorca / Palmanova), Jardín (Mallorca / Port d’Alcudia), Can Dani (Formentera / Sant Ferrán de ses Roques).

Canarias (Islas)

Kabuki (Tenerife / Guía de Isora), Kazan (Tenerife / Santa Cruz de Tenerife), El Rincón de Juan Carlos (Los Gigantes / Tenerife).

Cantabria

Solana (Ampuero / La Bien Aparecida), El Nuevo Molino (Puente Arce), Annua (San Vicente de la Barquera), El Serbal (Santander), Cenador de Amós (Villaverde de Pontones).

Castilla-La Mancha

Maralba (Almansa), El Bohío (Illescas), Las Rejas (Las Pedroñeras), El Carmen de Montesión (Toledo), Tierra (Torrico / Valdepalacios).

Castilla y León

Cocinandos (León), El Ermitaño (Benavente), La Botica (Matapozuelos), La Lobita (Navaleno), Víctor Gutiérrez (Salamanca), Refectorio (Sardón de Duero), Villena (Segovia).

Galicia

Yayo Daporta (Cambados), A Estación (Cambre), Alborada (A Coruña), Árbore da Veira (A Coruña), Casa Marcelo (Santiago de Compostela), Culler de Pau (O Grove / Reboredo), As Garzas (Malpica de Bergantiños / Porto Barizo), Nova (Ourense), Solla (Pontevedra / San Salvador de Poio), Pepe Vieira (Raxo), Retiro da Costiña (Santa Comba), Silabario (Tui), Maruja Limón (Vigo).

Madrid (Comunidad)

Casa José (Aranjuez), DSTAgE (Madrid), Kabuki (Madrid), Kabuki Wellington (Madrid), La Cabra (Madrid), Lúa (Madrid), Punto MX (Madrid), Álbora (Madrid), Montia (San Lorenzo de El Escorial), Chirón (Valdemoro).

Murcia (Región)

La Cabaña de la Finca Buenavista (Murcia / El Palmar).

Navarra

Europa (Iruña), Rodero (Iruña), El Molino de Urdániz (Urdaitz).

País Vasco

Boroa (Amorebieta / Boroa), Etxebarri (Axpe), Etxanobe (Bilbao), Mina (Bilbao), Nerua (Bilbao), Zarate (Bilbao), Zortziko (Bilbao), Kokotxa (Donostia), Mirador de Ulía (Donostia), Marqués de Riscal (Elciego), Andra Mari (Galdakao), Elkano (Getaria), Alameda (Hondarribia), Zuberoa (Oiartzun), Zaldiarán (Vitoria).

La Rioja

Venta Moncalvillo (Daroca de Rioja).

Valencia (Comunidad)

Monastrell (Alicante), L’Escaleta (Cocentaina), Casa Manolo (Daimús), La Finca (Elche), Casa Pepa (Ondara), El Poblet (Valencia), La Sucursal (Valencia), Ricard Camarena (Valencia), Riff (Valencia), Cal Paradís (Vall d’Alba), BonAmb (Xàbia).

Els bolets i les intoxicacions

La recol·lecció de bolets, té a la tardor un dels moments més importants, es quan es converteix en tota una festa gastronòmica per als seus seguidors.


Què és un bolet?
Els bolets són les parts fructíferes d'alguns fongs. Els fongs productors de bolets estan formats per multitud de filaments entrecreuats enterrats sota terra. Quan les condicions d'humitat i temperatura són les adequades, es formen les parts fructíferes que creixen a l'exterior en forma de bolets.

Tipus d'intoxicacions
L'única manera de saber si un bolet és comestible o no, és coneixent perfectament el gènere i l'espècie que es tracta. No obstant això és cert que es poden aplicar algunes regles particulars a alguns gèneres, però sempre amb la premissa de la identificació certa i inequívoca d'aquest.
La recol·lecció i consum de bolets silvestres produeix un gran nombre d'intoxicacions accidentals. Aquestes intoxicacions es deuen principalment al consum de bolets tòxics confosos amb altres comestibles.
Les intoxicacions per consum de bolets tòxics, a partir de les primeres dècades d'aquest segle, es van començar a classificar en dos grans grups, basats en el temps que transcorre des del moment de la ingestió fins a l'aparició de les primeres molèsties.
Aquesta manera de classificació s'ha demostrat summament útil, i segueix sent l’adequada en l'actualitat. D'acord amb aquest període d'incubació, les intoxicacions per ingestió de bolets tòxics poden ser classificades en un o un altre dels dos grups següents:
▪ De període de latència breu : Aquelles intoxicacions en les quals l'interval des de la ingestió i l'aparició de les primeres molèsties és inferior a 6 hores, oscil·lant en general entre 30 minuts i unes 3 o 4 hores. Solen ser intoxicacions lleus.
▪ De període de latència llarg: Aquelles intoxicacions en les quals l'interval des de la ingestió i l'aparició de les primeres molèsties és superior a 6 hores, oscil·lant en general entre les 9 i les 15 hores, i podent arribar en algun cas fins als 10 o 15 dies. Solen ser intoxicacions greus, degudes a toxines que després de ser absorbides lesionen directament cèl·lules d'òrgans vitals.

La revista Wine Spectator diu que aquests son

Els 10 Millors Vins del Món 2015

Un any més, la revista Wine Spectator ha donat a conèixer la seva llista dels 100 Millors Vins del Món, començant per la llista dels 10 Millors Vins del Món 2015. Aquesta llista presenta classificat en sisena posició, el Aalto Ribera del Duero 2012 de Cellers Aalto.

Aquesta llista es confecciona a partir del tast i valoració que durant el present any han fet els experts de Wine Spectator. Es basen per a la seva puntuació en la qualitat, disponibilitat, preu i un factor subjectiu segons la passió i entusiasme que el vi ha pogut despertar entre els provadors. Aquesta llista dels 10 millors vins no és una selecció per comprar aquests vins atès que alguns s'elaboren en quantitats limitades, per la qual cosa és tant sols una guia de cellers que mereix la pena visitar i/o conèixer si es té ocasió.

Quant als criteris de tast, cal destacar que prop de 6.000 vins han aconseguit obtenir una puntuació de 90 sobre 100, sent la puntuació mitjana 93 punts i el preu mitjà de 47 dòlars (gairebé 44 euros).

La llista dels 10 Millors Vins del Món 2015

Encapçala la classificació d'aquest Top 10 el Peter Michael Cabernet Sauvignon Oakville Au Paradis 2012, considerat pels experts de Wine Spectator com el Millor Vi del Món 2015. És un vi nord-americà produït a la regió californiana del Valle de Napa, coneguda principalment per la seva producció de vins. Ha estat elaborat pel celler Peter Michael Winery amb raïms de les varietats negres Cabernet Sauvignon (76%) i Cabernet Franc (24%) procedents d'un únic vinyer situat en el cor del Valle de Napa. Ha madurat en barriques de roure francès que han atorgat al vi una gran càrrega aromàtica i una textura elegant.

La nota de tast assegura que té una textura sedosa, és polit i els tanins refinats es fan evidents al seu pas en boca, sent un vi amb molt cos, té marcats sabors a fruits vermells i s'aprecien minerals fruit del terroir, també destaquen les notes a espècies com la nou moscada i el clau.

El segon lloc es, amb tots els honors, per Quilceda Creek Cabernet Sauvignon Columbia Valley 2012, un vi nord-americà del celler Quilceda Creek, situada en l'Estat de Washington, elaborat amb raïms de la varietat Cabernet Sauvignon, madurat en barriques noves de roure francès durant 20 mesos. Segons la nota de tast es tracta d'un vi envolupant i amb cos en boca, sabors afruitats de prunes i cireres, tanins fins i és molt persistent en el paladar. Encara que si llegim les notes de tast d'altres experts podrem comprovar que es destaquen les notes a espècies, matisos minerals, fum, grafit, etc.

El tercer lloc és per Evening Land Pinot Noir Eola-Amity Hills Seven Springs Vineyard La Source 2012, un altre vi nord-americà produït en l'Estat d'Oregon pel Celler Evening Land, amb raïms de la varietat Pinot Noir de vinyers conreats en sòls volcànics. En la nota de tast es destaca que és un vi seductor, suau al paladar, amb un vermell porpra intens i notes a prunes, nabius i espècies, té un llarg i expressiu reregust.

En quarta posició es situa el vi italià Il Poggione Brunello vaig donar Montalcino 2010 del Celler Tenuta Il Poggione del municipi de Montalcino (Siena), propietat de la cinquena generació de la família Franceschi. Elaborat al 100% amb raïms de la varietat angiovese, ha estat madurat en barriques de roure durant tres anys. Segons la nota de tast és un vi ben estructurat, amb cos, amb notes a regalèssia, terra i tabac, té un llarg post gust en el qual aflueixen altres notes, regalèssia i minerals. És un vi amb un color brillant en el qual destaquen les notes a prunes i cireres madures.

El cinquè lloc, curiosament, és per a un vi californià (es fa estrany que en aquesta llista un vi de Califòrnia no aparegui fins la cinquena posició), el Mount Eden Vineyards Chardonnay Santa Cruz Mountains 2012, considerat un dels millors vins que ofereix el petit celler Mount Eden Vineyards. S'ha elaborat amb unes de les varietats Cabernet, Pinot Noir i Chardonnay, aquesta última varietat procedeix de dues parcel·les situades en el cim d'una muntanya, donant lloc a una mescla de vi madur i estructurat que madura un any en barriques de roure francès i és sotmès a fermentació maloláctica completa. Segons la nota de tast ofereix un inici atractiu amb notes de roure especiat i torrats, intens, amb molta fruita d'os, dens, concentrat i amb un post gust persistent.

En sisena posició, amb tots els honors, trobem un vi espanyol, Aalto Ribera del Duero 2012 de Cellers Aalto, creada l'any 1999 per Javier Zaccagnini, exdirector del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Ribera del Duero, i Mariano García, responsable durant 30 anys dels vins de Vega Sicília. El vi s'ha elaborat amb raïms de la varietat Ull de llebre (Tempranillo) procedent de vinyes velles de molt baix rendiment però qualitat excepcional. 

L'any 2012 es va viure un estiu molt sec, els responsables del celler van decidir retirar el 30% del raïm per estimular la maduració uniforme, la qual cosa va derivar en un vi de qualitat excepcional que ha estat madurat durant 20 mesos en barriques de roure francès i americà. Segons la nota de tast, és un vi d'un color vermell intens molt concentrat i amb densitat, té sabors a mora, cacau, pruna, regalèssia i minerals, té molt cos però és elegant, destaca la fruita madura i notes salades que afavoreixen la seva frescor i equilibri.

Setena posició per Escarpment Pinot Noir Martinborough Kupe Single Vineyard 2013, un vi de Nova Zelanda elaborat pel enóleg Larry McKenna amb raïms de la varietat Pinot Noir de la regió de Martinborough. El vi és potent, amb una gran càrrega aromàtica, resultat d'un any càlid, sec i amb una maduració primerenca del raïm. La nota de tast diu que és complex, molt carnós en boca i amb sabors accentuats a mora i pruna. Els tanins són refinats i l'acabat es considera èpic.

Vuitè millor vi del món, un vi de la regió de Veneto situada al nord-est d'Itàlia, es tracta del Masi Amarone della Valpolicella Classico Serego Alighieri Vaio Van armar 2008. El vi ha estat elaborat pel Celler Masi que compta amb una gran tradició vinícola, els seus actuals propietaris són la setena generació dedicada a l'elaboració de vi. S'ha elaborat amb raïms de les varietats Corvina, Rondinella i Molinara recollides ben madures per posteriorment deixar-les pansificar durant tres mesos abans de procedir a l'elaboració del vi, la vinificació es realitza en barriques de roure durant un període de gairebé 5 anys. Segons la nota de tast és un vi elegant amb un color vermell enfosquit, equilibrat i amb una gran càrrega de tanins, destaquen sabors com la xocolata negra, el cuir, el tabac o la salsa de prunes.

El penúltim en la llista d'honor és el Clos Fourtet St. Emilion 2012, un vi francès de la regió de Bordeus elaborat amb raïms de les varietats Merlot, Cabernet Sauvignon i Cabernet Franc, aquesta última és una de les varietats de raïm negre més conegudes a tot el món. El celler Clos Fourtet és una de les propietats vinícoles més antigues de la zona i va ser adquirida per la família Cuvelier l'any 2001, des de llavors s'han realitzat molts canvis per produir un vi de qualitat superior, i la prova del seu èxit és la posició que ocupa en la llista. Segons la nota de tast és un vi suau en boca amb sabors que recorden l’anís i al tabac, té una aroma molt afruitat, prunes madures, mores i gerds, té un llarg post gust i es considera un magnífic vi.

I, classificat en desè lloc, tenim el Klein Constantia Vin de Constance 2009, un vi per a postres sud-africà elaborat amb raïms de la varietat Muscat de Frontignan, recol·lectades de forma tardana per incrementar el contingut de sucre en els grans de raïm. El vi ha estat elaborat per l’enòleg Matt Day del Celler Klein Constantia, segons Wine Spectator és el primer vi sud-africà que aconsegueix estar entre els 10 primers de la llista dels 100 Millors Vins del Món. Segons la nota de tast és un vi que encara que equilibrat, ofereix un gran conjunt de sabors, figa, mànec, albercoc i codony, té un llarg i persistent reregust.

El julivert a la cuina i en la salut

El Petroselinum sativum o julivert comú, és conegut en la història de l'alimentació des de fa més de 2000 anys. Els jueus per celebrar la pasqua prenien i prenen julivert cru banyat en aigua salada, símbol de l'amargor i les llàgrimes.

En grans dosis, qualsevol preparat d'arrel o llavors de julivert, pot resultar tòxic o tenir una acció nefasta sobre els ronyons i sobre el sistema nerviós central (ocasiona esvaïments). Provoca irritació del múscul uterí i pot ocasionar hemorràgies fora de la menstruació o provocar fluxos menstruals més abundants del normal.

No obstant això el julivert és molt nutritiu sobretot en vitamines i minerals. Quant a vitamines podem destacar les vitamines A, B2, B6 i C i quant a minerals el julivert ens aporta calci, ferro i potassi.

S'utilitza sobretot sobre plats calents i salses, no obstant això també és deliciós sobre amanides de tots els tipus. A cap cuina no hi pot faltar el julivert fresc, és essencial per donar sabor i decorar múltiples plats. A més, el julivert és molt útil per evitar la retenció de líquids, les inflamacions i la cel·lulitis; és un diürètic natural.

Hi ha algunes receptes on el julivert és imprescindible, com els xampinyons amb allada, la salsa bolonyesa o el be rostit.

Nueva convulsión alimentaria: Ahora resulta que la leche entera es sana

Cada día, el mundo alimentario sufre alguna convulsión. Durante años nos han estado machacando con que la leche entera no era recomendable para la población adulta y se nos inclinaba hacia la lecha desnatada o libre de grasas. Pero, una nueva convulsión acaba de zarandear el sector: ahora resulta que la leche entera no es desaconsajable, es sana.





Las grasas trans y saturadas, culpables de la mala fama a la leche entera
Así como ha sucedido con otros alimentos de origen animal, la leche entera fue desaconsejada durante mucho tiempo debido a la calidad de sus grasas que son en su mayoría, grasas saturadas que pueden elevar el colesterol en sangre y por ello se han vinculado a mayor riesgo cardiovascular. Incluso la American Heart Association en el año 1993 vinculó una mayor ingesta de grasa saturadas y colesterol con mayor riesgo de muerte por enfermedades cardiovasculares, sin embargo, también se observó que el consumo de frutas y verduras protege ante el efecto de este tipo de lípidos.
Pero, al parecer estos estudios pasaron por alto aspectos que hoy en día ponen en tela de juicio la indicación de reemplazar la leche entera por una alternativa desnatada, y durante muchos años creímos que la grasa saturada de la leche y su mínimo aporte en grasas trans podría ser perjudicial para la salud. En la actualidad la ciencia demuestra lo contrario.

La leche entera no es perjudicial
La leche, como otros alimentos lácteos o de origen animal, es fuente de grasas saturadas en su mayoría, colesterol y también contiene un mínimo de grasas trans de origen natural.
Por supuesto, también es fuente de calcio, vitamina D y A, potasio y otros micronutrientes que podemos encontrar en la leche desnatada, pero la principal diferencia y la razón por la cual se desaconsejaba la ingesta de leche entera eran sus grasas.
Hoy, no sólo sabemos que el colesterol que comemos tiene poca influencia en nuestro organismo, sino que además, las grasas saturadas cada vez se desvinculan más del riesgo cardíaco y metabólico.
Así, una investigación publicada en la Annual Review of Nutrition de este año vuelve a alejar a las grasas saturadas del riesgo cardiovascular y señala que si bien la sustitución de este tipo de lípidos por ácidos grasos poliinsaturados puede resulta beneficioso para la salud, no ocurre lo mismo si reemplazamos grasas saturadas por hidratos de carbono, sobre todo, simples o azúcares.
Además, otros factores pueden influir en nuestro organismo, tales como la ingesta de frutas y verduras u otros hábitos de vida que acompañen a la ingesta de grasas saturadas.
Por si fuera poco, un estudio de la European Heart Journal publicado este año, señala una diferencia entre las grasas trans naturales e industriales, dejando claro que las primeras no perjudican la salud ni elevan el riesgo cardiovascular como sí lo hacen los aceites hidrogenados o grasas trans artificiales que hoy en día encontramos en la mayor parte de los alimentos procesados, como la bollería industrial.
Entonces, todas las razones por las cuales hasta el momento se desaconsejaba la ingesta de leche entera y la elección, en su reemplazo, de lácteos desnatados, hoy en día parecen no existir o desaparecer a la luz de las nuevas evidencias científicas.
Y ahora, pues, una nueva convulsión gastronómica: la grasa de la leche entera es sana pues al parecer, no perjudican en nada la salud del organismo.

Los mejores quesos de España 2015 Galardonados

El queso Otatza de la Quesería Joseba Insausti, de Ordizia (Guipúzcoa), con Denominación de Origen Idiazabal, ha sido el galardonado con el Premio al Mejor Queso de España 2015. Aquí podéis conocer el resto de quesos galardonados por el MAGRAMA en las distintas categorías.



Se han dado a conocer los Premios Alimentos de España al Mejor Queso 2015. Este es un certamen organizado por el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente para la promoción de la calidad de los quesos españoles, con la idea de estimular a los productores a elaborar quesos con cualidades
A esta convocatoria podían presentarse todos los quesos con una producción anual de 2.000 piezas o 3.000 kilos como mínimo, salvo si se trata de quesos de producción ecológica, en este caso la producción mínima era de 1.000 piezas o 1.500 kilos. Se establecieron cinco modalidades a que podían presentarse.

Las cinco categorías que entraban a concurso son:
Queso madurado de vaca
Queso madurado de oveja
Queso madurado de cabra
Queso madurado de mezcla
Queso madurado con mohos o queso azul

Lista de los galardonados, siendo el primero citado el ganador del año, un queso de la Denominación de Origen Idiazabal, después son los mejores considerados por el jurado en cada categoría:

Premio Alimentos de España 
al Mejor Queso año 2015
Queso Otatza, Quesería Joseba Insausti, de Ordizia (Guipúzcoa).

Queso madurado de vaca
Queso Don Crisanto, Quesería Don Crisanto S.A.T., de Vilalba (Lugo)

Queso madurado de oveja
Queso Otatza, Quesería Joseba Insausti, de Ordizia (Guipúzcoa)

Queso madurado de cabra
Queso El Acehucheño, Quesería El Acehucheño, S.L., de Acehuche (Cáceres)

Queso madurado de mezcla
Queso La Abadesa, Queserías Entrepinares S.A.U., de Valladolid.

Queso madurado con mohos o queso azul
Queso Los Mazos, Quesería Ángel Díaz Herrero, de Tielves-Cabrales (Asturias).

Aliments que hem d'evitar si patim sovint de mal de cap

Si patim de migranyes freqüents o de maldecaps intensos, és necessari saber que l'origen de cada episodi agut pot trobar-se en la nostra dieta, per això, cal prendre nota dels aliments que hem d'evitar per reduir la generació d'aquests mals.

Mal de cap i dieta

Des de fa temps se sap que els qui pateixen migranyes o maldecaps freqüents solen associar el seu desenvolupament amb la ingesta de determinats aliments, però fa poc temps enrere es va saber que una de les substàncies involucrades en aquest vincle és la histamina.

En un estudi presentat l'any 2013 al Congrés Internacional de Neurologia es va observar que prop del 90% de les persones que sofreixen migranyes tenen dèficit d'un enzim anomenat DiAminoOxidasa (DAO), que impedeix que s'elimini convenientment la histamina del cos, per tant, la seva acumulació provoca els tan temuts episodis de migranya. De fet, la suplementació amb aquest enzim i l'eliminació d'aliments que posseeixen histamines de la seva dieta va disminuir considerablement el desenvolupament d'episodis aguts de migranya.

D'igual forma, una recerca realitzada per la Universitat de Turin, ha conclòs que no només el que mengem pot promoure el desenvolupament de migranya sinó també, maldecaps de tipus tensional. 

Per tant, si no tenim migranya però sí dolors crònics o aguts freqüents de cap, la dieta pot ser la causa del mateix i per tant, cal conèixer quins aliments poden ser responsables del seu desenvolupament per reduir la seva ingesta en la nostra alimentació habitual.

Aliments a evitar

A més de tot l’explica’t, un estudi publicat en Clinical Journal of Pain ha demostrat que moltes persones són hipersensibles a altres substàncies tals com a nitrats, nitrits, espartem, glutamat monosòdic, alcohol, cafeïna i uns altres que també poden donar lloc a amines després de ser metabolitzats i per això, provoquen la seva acumulació en el nostre cos.

Alguns aliments a evitar en els nostres plats si sofrim maldecaps freqüents són:

• Formatges: tenen alt contingut en tiramina, sobretot, els formatges més durs, per això, la seva ingesta pot associar-se a l'origen d'episodis de migranya o també, al desenvolupament de maldecaps.

• Xocolata: és un altre dels aliments més associats a l'origen de maldecaps, segons s'ha mostrat en una recerca publicada en la revista científica Headache.

• Vi i cervesa: encara que molts són sensibles a totes les begudes alcohòliques, el vi negre, la cervesa i en menor mesurada el vi blanc s'han associat a l'origen dels maldecaps en persones que sofreixen migranyes, per això, aquests són els principals aliments a reduir o evitar en la dieta habitual.

OLI D'OLIVA Or pur a la cuina

Les oliveres ofereixen un fruit anomenat oliva que, una vegada espremuda, ens regala l'oli. No és d'estranyar, que la història del seu consum es perdi en el temps donat el deliciós sabor que atorga als plats i la seva aportació a la nostra salut mitjançant un consum adequat, com a la dieta mediterrània.

La denominada dieta mediterrània
D'uns anys a aquesta part, està adquirint una gran importància nutritiva. I no és d'estranyar ja que, a més de la varietat i gratificant sabor dels plats que la componen, està demostrat el saludable que resulta. Una de les raons és l'oli d'oliva, un dels pilars fonamentals de la cultura alimentosa dels països que es banyen en el Mediterrani.
La principal raó que l'oli d'oliva sigui tan saludable és que és ric en àcids grassos mono insaturats, i aquests són beneficiosos perquè, segons estudis recents, no només no augmenten el nivell de colesterol, sinó que fins i tot ajuden al fet que disminueixi.
Un altre dels efectes “saludables” de l'oli d'oliva es deu al fet que conté una gran quantitat de vitamina I, substància antioxidant on les hi hagi. Els últims estudis realitzats sobre aquest tema, posen de manifest que els nivells baixos de vitamina I en sang, poden significar un major risc de sofrir malalties coronàries.
S'ha comprovat que si la carn es cuina amb oli, es realitza un intercanvi de greix entre tots dos, que pot arribar a disminuir el contingut de greixos saturats de la carn.

Propietats mil·lenàries
Si bé hi ha indicis que eren conscients d'algunes de les seves propietats, encara que no existeixen informes que confirmin que tot se sabia en l'antiguitat. En l'Egipte faraònic, per exemple, l'oli d'oliva ja s'emprava, curiosament pel mateix que en l'actualitat, amanir els enciams, juntament amb una mica de sal.
Una de les primeres referències que es té de l'oli d'oliva apareix en un papir egipci, al segle XII abans de Crist, en el qual es deia que “d'aquests arbres (les oliveres) se'n pot extreure l'oli més pur”. Més tard, els grecs van ser els encarregats d'introduir el cultiu d'aquests arbres a Itàlia, on es van adaptar amb facilitat. Els romans, igual que els habitants de l'antiga Grècia van difondre i van fomentar la cultura de l'olivera i de l'oli, així es va contribuir al fet que la seva importància fora en augment així com les hectàrees dedicades al seu cultiu.
D'uns anys a aquesta part, Espanya ha arrabassat aquesta supremacia en litres de producció a Itàlia. Des de 1998, es va acaparar la meitat de la producció total europea.

Categories comercials i diferències
Oli d'oliva Verge extra: natural i amb una acidesa màxima de 1º
Oli d'oliva Verge: natural i amb una acidesa màxima de 2º 
Oli d'oliva: mescla de refinat i verge amb acidesa de fins a 1,5º, el suau és de 0,4º 
Oli de pinyol (orujo): mescla del de pinyol refinat i de verge, amb una acidesa no superior a 1,5º.
La diferència entre l'oli verge i el refinat, és que el primer d'ells resulta de la premsada realitzada com si d'un suc de fruites es tractés, sense mescles ni refinaments, només és rentat, decantat, centrifugat i filtrat. D'aquesta manera, conserva totes les seves qualitats organolèptiques.
El refinat, per la seva banda, és aquell oli que ha estat rectificat per mètodes físics i químics per alterar l'acidesa, sabor i olor del mateix.

Denominacions d'Origen
Gran part de l'oli d'oliva que es produeix a Espanya, està emparat per alguna d'aquestes sis Denominacions d'Origen que existeixen: Baena (en el sud de Còrdova), Siurana (Tarragona), Garrigues (Lleida), Sierra de Segura (zona nord-oriental de Jaén), Muntis de Toledo (Toledo i Ciudad Real) i Priego de Còrdova (sud-est de Còrdova). La resta s'obté de les oliveres que es planten a Madrid, Castelló, València, Granada, Màlaga, Sevilla, Huelva, Càceres, Badajoz, Zaragoza, Terol i Osca, encara que manquen de D.O.

Com guardar correctament els aliments, a la nevera

Algú pot imaginar-se avui dia una cuina sense frigorífic? Són, al costat del foc i l'aigua corrent, un element indispensable a les nostres cuines. Així podem conservar millor determinats aliments i retardar el desenvolupament de microorganismes, evitant que la fermentació aparegui abans d'hora. Però, sempre hi ha un però, de vegades, oblidem que les neveres i frigorífics que tenim a casa solen comptar amb un disseny específic per emmagatzemar els diferents aliments d'una forma determinada. No podem ser tan banals per a pensar que són dissenys capritxosos,  doncs en realitat són armaris refrigerats per guardar menjar. Cada producte ha d'ocupar el seu lloc, perquè han estat dissenyats amb la finalitat de que la conservació sigui la més òptima possible.

Com fer-ho correctament?

Aquí tenim una sèrie de consells molt pràctics en aquest sentit.

Carns i peixos. Són els aliments que requereixen de major fred, per la qual cosa s'han de col·locar en la part inferior de la nevera, han d'estar en una zona que pugui oferir els 2ºC, i emmagatzemar-los perfectament separats de la resta d'aliments per evitar la contaminació si es produeix algun tipus de degoteig.

Embotits i aliments cuinats. Han de conservar-se en la part central de la nevera, atès que per la seva composició aquests aliments no necessiten tant fred. El pernil, si es de qualitat tipus ibèric, no cal posar-lo al frigorífic.

Fruites i verdures. Segons el tipus, han de guardar-se a les zones de major temperatura. Normalment existeixen uns calaixos destinats per a això. No convé barrejar en aquests calaixos les fruites i verdures amb altres aliments.

Les fruites i verdures que milloren la seva durabilitat en la nevera mantenint la seva qualitat són les maduixes, figues, raïms, prunes i les hortalisses d'arrel com les pastanagues, naps, raves, o remolatxes.

És recomanable emmagatzemar amb un drap humit les verdures verdes com els enciams, el bròquil, les mongetes verdes o els espinacs.

Els cartrons de llet. Una vegada oberts, han de guardar-se sempre en la part central o en la porta de la nevera, doncs no necessiten un excessiu fred.

Els ous. Solen tenir un espai reservat especialment per a ells, i no és un ‘capritx’, es tracta de llocs frescos però sense un fred excessiu, que podria congelar-los.

El que no cal guardar en el frigorífic

Aliments calents. Hem d'esperar sempre al fet que es refredin abans de refrigerar-los. Si els col·loquem calents en la nevera aquesta augmentarà de temperatura i haurà de ‘treballar’ més. Sense oblidar que, si es tracta de molta quantitat, la refrigeració no tindrà temps d'actuar de forma eficaç amb la possibilitat que es creuen bacteris. Si tenim la necessitat de ficar una preparació que encara està calenta en la nevera, hem de posar-la dins d'un altre recipient més gran amb aigua i gel.

Productes menys aconsellats per ser guardats en la nevera. Els cítrics, els tomàquets (el sabor dels quals empitjora notablement), les albergínies i els carbassons. Tampoc els plàtans, els melons, els alvocats, els kiwis, les pomes i les peres, que perden qualitat si es refrigeren abans d'hora. L'ideal és no ficar-los en la nevera, però si per qualsevol motiu calgués fer-ho, el millor és quan ja estiguin madures, mai quan vengen de la fruiteria.

Formatge i mantega. Durant l'hivern poden guardar-se fora de la nevera.

Còctels i aperitius

Còctels i aperitius van units generalment en els rètols, però cadascun té el seu camí propi per donar satisfacció plena a aquests plaers del gourmet. En ocasions, es complementen perfectament.


Aperitius són, en general, les begudes alcohòliques que es prenen abans d'un menjar, i la seva la principal missió és obrir l'apetit. L'aperitiu per excel·lència és el vermut, compost de vi, ajenjo i altres substàncies amargues i tòniques. Dins d'una copa de vermut està tota la història de les begudes alcohòliques. També els pastis i els bitters tenen un bon nombre d'adeptes. El còctel, en els seus preparats adequats, és també un perfecte aperitiu.




Vermut
En l'elaboració del vermut intervenen infinitat de fórmules diferents, aconseguides des de l'Edat Mitjana, basades en la maceració dels vins per un temps entre sis i quinze mesos i la inclusió d'herbes amargues. El tipus més sec es deu a la destil·lació. Els més coneguts eren els elaborats per les marques italianes Martini i Cinzano. A Espanya són els més despatxats, però ara a Catalunya la seva presencia a anat a la baixa degut a que aquí, des de sempre s’elaboren uns vermuts artesanals de gran qualitat que, finalment, han aconseguit imposar-se a les marques foranies.

Dubonnet.- Aperitiu francès. Té color vermell. A EUA és molt popular una versió de color rosat. Se serveix solament, com un Jerez o en got mitjà amb gel, mitja rodanxa de taronja i sifó.
Lillet.- Vermut francès, lleuger i sec, amb suau sabor a taronja. El més usual té color de vi blanc. Hi ha una versió vermella, una mica més dolça.
Noilly Prat.- És el vermut sec francès més popular. Excel·lent, combinat amb Martini sec o solament amb gel i un toc de soda.
Punt i Mes.- Deliciós aperitiu tipus vermut. Perfecte sol i saborós barrejat amb suc de taronja.
Pastis: Paraula francesa que significa mescla i que uneix una sèrie d'herbes de les quals s'extreu un licor amb sabor anisat i a regalèssia. En el seu moment es va constituir en una clara alternativa a la absenta, beguda amb gran predicament a primers del segle passat, però que va ser prohibida pel contingut al·lucinogen d'un dels seus components. La absenta es va comercialitzar amb el nom de Pernod, a França, suprimint-li el component prohibit. El Ricard és, possiblement, la marca més popular de pastis. Té un color groguenc i es torna blanquinós quan es dissol en quatre parts d'aigua molt freda.
Bitters: El terme comprèn totes les essències amargues i les begudes alcohòliques fetes a força de flors, fruites, arrels i pells macerades en un licor neutre.
Amaro.- Designa l'amargor. Existeixen més de tres-cents tipus, gairebé tots de color marró fosc o vermellós. Com a aperitiu se serveix amb gel i soda.
Amer Picón.- Aperitiu amb aroma de pell de taronja i genciana. Molt refrescant. Se serveix amb unes gotes de granadina, una mica de soda, bastant gel i adornat amb una rodanxa de taronja.
Campari.- Es beu amb gel i soda, sent la base de dos freqüents combinats: l'Americà i el Negroni.


Vins aperitius
Han estat elaborats com a vins, però per les seves característiques intrínseques estan reservats a la funció d'aperitius o de beguda entre hores. Se serveixen en copes de Jerez o tastavins, els secs a una temperatura no superior als 10 graus. Els dolços i semi a temperatura ambient, encara que es respecta la decisió de donar-los un toc de frescor.
Fi.- Màxima distinció del Jerez, pàl·lid, delicat, sec i molt característic. Ideal com a aperitiu.
Montilla.- Vi delicat de gran distinció. Parent proper del Jerez, però no està enfortit. Un exquisit aperitiu, l'acompanyant ideal del qual són les olives negres.
Porto.- Va venir enfortit de Portugal. Imitat a tot el món, sobretot a USA.

Còctels
Existeixen infinitat de versions per explicar l'origen del còctel. El seu significat és cua de gall, la qual cosa ens porta a la deducció que algú va definir el resultat de barrejar sàviament diversos licors com l'espectacularitat i bellesa del colorit de la cua del rei del galliner.
El còctel té entitat pròpia i no ha de ser considerat com un aperitiu, sinó que pot ser pres com a aperitiu, per a això la mescla haurà de contenir vi o productes considerats d'aquest tipus. El còctel, com a beguda, ja sigui aperitiva o digestiva, ha de tenir, com a mínim, la meitat del seu volum de beguda alcohòlica. Ha de ser, abans de res, una obra ben feta, per la qual cosa ha d'estar en el seu just punt, contenint els ingredients precisos en les seves proporcions exactes, servir-se a la temperatura idònia i que la mescla sigui homogènia.
El còctel és una obra d'artesania, que requereix tècnica, habilitat i un gran coneixement de les begudes que en formen part d'ell.