150 empreses catalanes conquereixen amb els seus productes el favor de les empreses internacionals, a Alimentària

A la fira Alimentària  hi ha gairebé 150 empreses catalanes. Els productes catalans s’estan donant a conèixer arreu del món en un escenari pràcticament immillorable. L’objectiu principal, entre d’altres, és donar a conèixer programes d’exportació, comercialització i expansió internacional i la consolidació de la marca Catalunya a la resta del mon.

Hi ha una gran varietat de productes, des de fruita seca, elaborats carnis, oli o embotits fins a arròs, peix i aigua, passant per cervesa artesana, xocolates, làctics i formatges, entre molts d’altres. També s’exposen productes dietètics, ecològics i de comerç just.

El dinamisme del sector carni es notori amb la participació directa de bona part de les empreses catalanes.

Catalunya, Regió Europea de la Gastronomia 2016

En el context d’una Fira que generarà un impacte superior als 170 milions a Barcelona i la seva àrea metropolitana, les empreses catalanes estan mantenint reunions amb empreses de la Xina i el Líban per treballar en l’apertura de nous mercats com són el boví, la fruita d’os i els cítrics. Paral·lelament també s’estan mantenint trobades amb el País Basc, Navarra i Múrcia.

Cal destacar, aquest dimarts, la presentació oficial de la designació de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016 que compta amb la xef Carme Ruscalleda com a ambaixadora. El guardó que va començar a funcionar ara fa poc més d’un any, pretén difondre la qualitat de vida, l’educació saludable, la sostenibilitat i la cultura i innovació gastronòmica de la regió guanyadora. Una identitat alimentària que impulsa la promoció turística de Catalunya.

Del formatge, es menja tot?

Com a aperitiu, com a postres, com un exquisit entrepà…  Sens dubte, el formatge és un exquisit producte. Però segur que més d'una vegada ens hem preguntat si també ens podem menjar l'escorça del formatge… Per costum, la gran majoria dels comensals la retira; però es menja o no es menja? Depèn de la seva composició. Ens anem a guiar per la Norma de Qualitat de Formatges, que explica que està permesa la utilització de diferents materials en elaboració de l'escorça del formatge i és aquí on hem de diferenciar quins són comestibles i quins no.

Escorça natural. La que podem menjar.

Són formatges les escorces dels quals se sotmeten a processos de rentat i raspallat i que se solen caracteritzar per tenir un sabor amarg i, en ocasions, un recobriment superficial de floridura o borrissol.

Alguns exemples d'escorces de formatges que es poden ingerir són: semi curats o semi tous, formatges d'escorces toves com el Brie o Camembert, formatges amb escorces pelusses com el Rocafort o Cabrales i finalment, formatges amb escorça dura com l'Emmental, Parmesà o Idiazàbal.

Escorça artificial. No s'ha de consumir.

Les escorces d'aquests formatges poden estar realitzades amb tot tipus de materials sintètics i ceres per protegir-los i controlar el seu procés de maduració. Són aquests tipus de formatges que a simple vista tenen una escorça amb "aspecte de plàstic".

Temporada gastronòmica

Valls tanca la temporada de calçots amb una producció rècord de gairebé 11 milions de cebes

L’ Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls no recorda la producció d’un volum tan gran d'unitats

La temporada de calçots es tanca enguany amb una producció rècord de gairebé 11 milions de cebes. La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls no recorda un volum tan gran d'unitats, si bé reconeix que era previsible donada l'extensió d'hectàrees destinades a aquest conreu, que cada any va a més. La satisfacció dels productors és relativa, malgrat haver estat una campanya molt productiva, aquest increment, en concret, d'un 10% de les etiquetes, no s'ha vist reflectit a nivell econòmic ja que el preu del calçot ha baixat. El pagès ha venut el calçot entre 1 i 2 cèntims per sota de la mitjana habitual dels últims anys, de 0,12 euros, la qual cosa ha deixat molt ajustat el seu marge de benefici.

Pagesos i restaurants ja donen per acabada l'època de calçotades iniciada al novembre. Si la capital de l'Alt Camp oficialitza el tret de sortida de la temporada arrencant el primer calçot, ara un grup de set restaurants i un forn de pa de la comarca han volgut encarregar-se de la cloenda, organitzant una jornada gastronòmica amb nom propi, Calçofest, i també moneda pròpia, els “calçotets”.

Tot i axó es continuen fen calçotades en molts llocs de Catalunya. Tan la data de començament de la temporada com la de la cloenda son oficioses i cada establiment ho comercialitza segons els seu propi interès i disponibilitat de producte.

Polp i sèpia, animals marins amb ‘intel·ligència alienígena’

En els animals, els científics, van avançant en coneixements sobre la seva intel·ligència descobrint facetes que ens porten a pensar si en realitat no ens estem menjant a veïns evolutius amb capacitats mentals sorprenents, amb el polp i la sèpia al capdavant.

Dels estudis realitzats es desprèn que el sistema nerviós d'aquests invertebrats els converteix en una de les criatures més "llestes" i fascinants del planeta. Són capaços d'usar eines, algunes famílies són capaces de mimetitzar-se amb l'entorn de forma absolutament al·lucinant, es constata que aprenen dels seus errors, són capaços de desenvolupar estratègies arribant a resoldre problemes complexos.

Posseeixen una destresa distribuïda amb la qual nosaltres no podem ni somiar: cada tentacle té "ment" pròpia, la qual cosa els converteix en els únics éssers del planeta enfront dels quals no podem presumir de polze oposable. Són aventurers i exploradors, capaços fins i tot de donar-li la volta al concepte "pesca submarina".

Són tan diferents de nosaltres que més d'un científic els ha qualificat de "intel·ligència alienígena". Tant, que són els únics invertebrats amb tractament especial en les lleis sobre experimentació animal del Regne Unit. Normal, també, si considerem que aquesta intel·ligència i la seva habilitat d'escórrer-se sencers per qualsevol foradet els ha portat a protagonitzar intents de fugida de tot tipus i saltar-se les proves dissenyades per a ells.

A la família dels cefalòpodes se la considera com “els primers éssers intel·ligents del planeta”.

També donen per a teories tan boges com que decoren les seves cases o que, fa desenes de milions d'anys, els seus avantpassats feien autoretrats… amb les vèrtebres de les seves víctimes. Aquí, cadascú que n’agafi el que vulgui…

Com es prepara el menú del Governors Ball, a la gala dels Oscar

Foto: Wolgang Puck Catering 

La gastronomia és la gran protagonista en la més enlluernadora festa entre les moltes que se celebren a Hollywood, que és, sens dubte, el lliurament dels premis ‘Oscar’. Una vetllada en la qual tot es prepara mil·limètricament perquè res falli; i un dels preparatius més cuidats és el del sopar, per la qual el veterà xef Wolgang Puck es llueix any rere any, i així en els vint-i-dos últims, el seu ‘Menú dels estels’.

Així és com funciona un preparatiu gastronòmic tan important:

Tot es prepara minuciosament amb molta antelació. Es coneix com el menú del Governors Ball, i és la festa que se celebra després dels premis.

És una festa per la qual passen més de 1700 convidats. No s'ofereixen creacions massa noves però destaca l'especial cura a oferir alternatives sense gluten, sense làctics i per vegans.

Així es va preparar el d'aquest any 2016: El menú es va organitzar en diverses seccions, començant per la pre-festa amb aperitius com crostini de brioche amb filet mignon, mousse de salmó sobre cogombre, amanides, còctel de llagostins, temakis de tonyina i mini pizzes. El menú degustació en si mateix es va dividir en sis grans apartats: Hors d’Oeuvres, aperitius, sushi i marisc, plats calents, plats freds, buffet de xocolata -llarguíssim-, dolços vegans sense gluten i petites postres.

El xef no va escatimar en despeses a l'hora de recórrer a ingredients de luxe com el caviar, pescats de qualitat, tòfona negra, formatges d'importació o carn de Wagyu, i molts dels plats van ser, en realitat, interpretacions lliures d'aquests plats quotidians que tant agraden als nord-americans, l’anomenada ‘comfort food’ que també sedueix als estels.

Però, per descomptat, així són els estels, no van faltar la pizza, les hamburgueses, les patates fregides o els macarrons amb formatge.

No tots els aliments denominats ‘naturals’ són tan sans com pensem (2)

Alguns aliments industrials es descriuen com a "naturals" i la realitat és que no compleixen exactament amb la finalitat d'allunyar-nos dels additius i els processos industrials. Conseqüència: hi ha aliments veritablement naturals que no són tan sans com pensem.

La paradoxa està que un aliment natural no significa que sigui totalment sa, ric en bons nutrients o que ens ajudarà a cuidar la línia; ni sa ni natural són sinònim de poques calories

Alguns aliments en el seu estat natural nutricionalment deixen molt a desitjar, per exemple:

• Nata: és el greix natural que posseeix la llet. És, en conseqüència, un producte sense additius ni processament però concentra greixos saturats i calories a l'excés, per l'és recomanable la moderació amb el seu consum si volem cuidar la línia i estar en forma.

• Mel: encara que conté antioxidants, alguns minerals i és un aliment totalment natural, també és un concentrat de sucres o hidrats simples del que no podem abusar si busquem aconseguir una dieta equilibrada.

• Pell de pollastre: és part natural d'una carn fresca, però resulta un aliment carregat de colesterol, greixos saturats i calories que pugues no col·laborar amb una dieta saludable, sinó per contra, entorpir-la.

• Mantegues: poden ser totalment naturals, ja que és possible elaborar-les a casa a partir del greix de la llet recentment munyida, no obstant això, igual que la nata, són un concentrat de greixos i calories, per la qual cosa, no podem abusar d'elles si volem cuidar la línia i la salut.

• Sucs de fruites: si els espremem a casa, ens assegurem que posseeixin vitamines i minerals, però també, li restem tota la fibra que la fruita fresca té per oferir i malgrat ser naturals, aconseguim un producte ric en hidrats simples o sucres, per tant, consumir tota la fruita del dia en forma de suc no és el més recomanable si volem cuidar el que mengem.

Són tan sols alguns exemples que ens permeten veure que no sempre els aliments naturals són sans ni molt menys, aconsellables o aptes per menjar sense límit quan busquem estar en forma i amb salut.

No hem d'oblidar llegir la lletra petita de les etiquetes nutritives i tenir en compte que si ben un aliment natural no ha de tenir additius ni processament industrial, moltes vegades ho tenen o encara que són realment naturals, no tenen la qualitat nutritiva que estem buscant.

Decàleg del bon pa

El pa el nostre de cada dia és sinònim de prosperitat i ventura. Preservis l'excel·lència del pa beneït. Manca d'elements perjudicials per a la salut.

Substituir el pa per altres components en la dieta diària és un error. El pa és l'estel de la dieta mediterrània. Conservi's el seu caràcter d'aliment natural a força de farina, sal, llevat i aigua potable.

Ajuda a satisfer les necessitats energètiques, proteiques i minerals. Faci's del consum de pa un sa costum. Els hidrats de carboni que aporta contribueixen a equilibrar els percentatges de proteïnes, grassa i glúcids que necessitem diàriament.

El pa no engreixa. No hi ha aliments que engreixin o aprimin, el secret està en l'excés. Un gram de pa dóna lloc a 2,5 quilocalories; un gram de proteïna, a 4quilocalories; i un gram d'alcohol a 7 quilocalories.

Assembla per igual a l'aristocràcia i als més indigents. És l'aliment de més fàcil obtenció. No és comparable a cap altre per la seva relació qualitat-preu i segur proveïment. És l'aliment que consumeix diàriament més de la meitat de la població mundial.

S'adapta a qualsevol tipus d'aliment. Ajuda al fet que es produeixi la sensació se sacietat, contribuint a disminuir el consum abusiu que condueix a l'obesitat. Rico en fibra, abreuja eficaçment el trànsit dels residus alimentaris

Incomparable pel seu sabor, olor, consistència i aspecte relaxant. Disminueix el colesterol, convertint-se en una part important en la prevenció de malalties coronàries. Contribueix a disminuir la urea en la sang i aporta vitamina B1, enfortint el sistema nerviós, amb avantatge sobre qualsevol altre aliment.

Orienta la nutrició mitjançant la satisfacció del gust. El consum de pa no cansa. És imprescindible en qualsevol taula. Fa més apetitosos els aliments fisiològicament convenients i recomanables.

Signe d'autenticitat. Els companys comparteixen el pa. Distingeix a qui procedeix amb franquesa i lleialtat. Ser més bé que el pa s'aplica a les persones summament bondadoses.

En la mitologia era el déu dels pastors i dels ramats. Les melodies de PA eren considerades tan colpidores que en els poemes homèrics es diu que superaven la bellesa musical de les aus que anunciaven la primavera. Es deia d'ell que tenia el poder d'atorgar tot el que demanaven els homes. En els seus temples cremava el foc perpetu.

Hoy alimentos saludables para sumar a nuestros platos

La ciencia va dejando su huella y el paso del tiempo lo demuestra, por eso, muchos ingredientes antes considerados malos, hoy son alimentos saludables que podemos sumar a nuestros platos. A continuación y en sucesivos apuntes en este mismo bloc mostramos e iremos añadiendo  algunos de esos ingredientes cuya valoración ha cambiado notablemente en los últimos años.

Huevos: antes culpables del colesterol, hoy son alimento recomendado para consumir a diario

Los huevos siempre estuvieron rodeados de falsos mitos y la principal razón por la que su consumo era desaconsejado era la creencia de que incrementaban el colesterol en sangre y así, perjudicaban el funcionamiento del sistema cardiovascular.

Sin embargo, hoy sabemos que el colesterol que comemos poco tiene que ver con el colesterol que hay en nuestro organismo y además, se sabe que el huevo es un alimento con grandes beneficios.

Debemos reconocer que el huevo se ha vinculado a la pérdida de peso, ofrece buenos nutrientes para deportistas, calma nuestro apetito por su alto poder saciante y además, es muy versátil en la cocina.

Por todo ello, hoy se no se limita la ingesta de huevo sino que hasta se propone el consumo diario de este alimento antes pro colesterol y que hoy se considera saludable.

Els aliments amb els quals els nens més s'ennueguen

Són varis els estudis que han analitzat aquesta dada amb la finalitat d'oferir a les famílies la informació sobre la perillositat dels aliments. Aquests estudis diuen quins són els aliments amb els quals els nens més s'ennueguen, però no els classifica segons la seva perillositat perquè, per saber-ho, caldria contrastar les dades d'incidència amb la periodicitat d'administració.

Dit d'una altra manera, l'aliment amb el qual més s'ennueguen no té per què ser el més perillós, perquè potser és el més consumit. Si per exemple ens diguessin que és el pa (que no ho és), seria un error pensar que és el més perillós, perquè el pa es menja gairebé diàriament. Per tant, si el pa provoqués 10 casos d’ennuegament a l'any, tenint en compte que tots els nens ho mengen tots els dies, i els cacauets, que els nens amb prou feines mengen perquè els pares saben que són perillosos, causessin 5 ennuegament a l'any, hauríem de dir que són més perillosos els cacauets.

Dit això, una revisió d'estudis de l'any 2010 publicada en la revista técnica Pediatrics explica que els ennuegament són molt perillosos, perquè provoca als EUA unes 70 morts de nens a l'any, que són moltes, però moltes menys que els 700 que moren en piscines i platges o els més de 1000 que moren per accidents de trànsit.

Els autors de la revisió diuen el següent

Els aliments més comunament associats a l'asfíxia fatal entre els nens són els gossets calents. Els gossets calents comparteixen les característiques físiques descrites anteriorment per a les joguines d'alt risc. Són cilíndrics, de la grandària de les vies respiratòries i comprimibles, la qual cosa permet que s'embussin fermament a la hipofaringe d'un nen i ocloguin completament les vies respiratòries.

Altres aliments d'alt risc són els caramels i dolços durs, els cacauets i fruita seca, les llavors, els grans de raïms sencers, les pastanagues crues, les pomes, les crispetes de blat de moro, els trossos de mantega de cacauet, els malvaviscos (o "núvols") i el xiclet. Molts d'aquests aliments, com els caramels rodons, els raïms, els malvaviscos i la carn / salsitxes, comparteixen les mateixes característiques físiques d'alt risc que creen taps eficaços per a la via aèria infantil.

De forma similar als globus de goma, la mantega de cacauet pot ajustar-se a les vies respiratòries i formar un segell tenaç que és difícil de desplaçar o extreure. És de destacar que molts aliments amb característiques d'alt risc associats amb l'asfíxia són de fabricació humana. Aquests aliments estan dissenyats i, per tant, són susceptibles de canvi, a diferència de productes alimentosos d'origen natural tals com certes fruites i verdures.

Els fabricants d'aliments que amb freqüència són consumits pels nens haurien de, en la mesura del possible, dissenyar aquests productes de manera que es minimitzi el risc d'asfíxia en el col·lectiu infantil.

Una segona revisió de l’estudi, de 2013, ofereix dades una mica més definitòries. En el treball es detalla que l'edat en la qual es produeix la majoria d’ennuegaments, són els primers dos anys de vida; encara que no és fins als 6-7 anys quan s'observa que la corba s'estabilitza, del que es dedueix que és l'edat a partir de la qual el risc és menor.

En aquest estudi els autors van concloure el següent:

De tots els tipus d'aliments, els caramels-dolços rígids van ser els que van causar més episodis d’ennuegament (15,5%), seguits d'altres dolços (12,8%), la carn (diferent a gossets calents) (12,2%), i els ossos - espines (12,0%). Aquests 4 tipus d'aliments van representar més de la meitat (52,5%) dels casos d’ennuegaments amb aliments coneguts.

Els gossets calents van representar el 2,6% dels casos. Els pacients que es van ennuegar amb un gosset calent tenien més probabilitats de requerir hospitalització que els que es van ennuegar amb un altre tipus d'aliments. El nombre d'episodis d’ennuegaments per caramels-dolços (tant durs i com a tous) va augmentar amb l'edat. Als 4 anys, el 55,2% dels episodis d'asfíxia va ser per caramels-dolços. A més, els pacients de 0 a 4 anys d'edat eren més propensos a ofegar-se amb fruites / verdures que els pacients de 5 a 14 anys. Això últim és lògic per una raó simple: no se li solen donar caramels als nens de 0 a 4 anys, però sí a partir de llavors, i per això augmenten els casos, perquè encara no és en realitat del tot segur.

Un tercer estudi que analitza els ennuegaments en nens de fins a 14 anys conclou el següent:

Els cacauets van representar el 26% de totes les lesions i els gossets calents el 16% de totes les morts, ocupant aquests dos aliments els dos primers llocs en cada modalitat. Els gossets calents, els dolços-caramels, la carn, els cacauets, les pastanagues, les pomes i les crispetes van ser els associats a major risc per a nens petits.

Entre els 10 aliments que van causar més lesions a nens menors de 3 anys els, cacauets, crispetes de blat de moro, pomes, llavors de gira-sol i les pastanagues van estar per damunt de dolços, gossets calents, la carn, espines i pollastre.

Entre els 10 aliments que van causar més morts, les pomes, el pa, les pastanagues i les galetes van estar solament relacionades amb menors de 3 anys. Totes les defuncions per gossets calents van ocórrer en nens de menys de 4 anys.

En resum

De tot això es dedueix que són molts els aliments que provoquen ennuegament en els nens, sent els més perillosos aquells que difícilment es desfan en la boca o via respiratòria, o que tenen una forma tal que són capaces de bloquejar el pas de l'aire.

Sorprèn (o potser no tant) saber que molts d'aquests aliments no existeixen en la naturalesa, que són obra dels humans, que els creen amb una consistència i forma que els fan perillosos per als nens, precisament quan són ells els majors consumidors (caramels, salsitxes...).

Així que sí, els cacauets són perillosos si els mengen sencers, els caramels també, i les salsitxes, si les hi donem tal qual i no trossejades. D'igual manera les verdures i fruites crues, la consistència de les quals és dura, com les pastanagues o les pomes, que s’haurien de menjar ratllades o en fines làmines, de manera que si s'ennueguessin amb elles poguessin seguir respirant.

Per acabar, recordem el que l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPap) explica respecte la fruita seca (extensible als caramels i altres aliments durs): Absolutament prohibit donar-li a nens menors de 5 o 6 anys fruita seca (sencera), doncs si s'ennuega amb ells pugues o bé asfixiar-se, o bé produir-se-li una lesió pulmonar per l'oli que destil·len aquests productes. En qualsevol cas precisaria tractament urgent, primer per part nostra i després a Urgències. Si té fruita seca a la seva casa, vigili que no estiguin a l'abast del seu fill.