Truc de cuina

Com desfer els grumolls de la beixamel i com evitar que s’hi facin

Saber com llevar els grumolls de la beixamel i com evitar que es formin resulta molt útil quan vols fer menjar casolà.

Per a fer una beixamel, normalment barregem farina i mantega i després de disoldre-la i torrar-la una estona, comencem a afegir llet per fer la nostra salsa. El problema ve quan es formen grumolls.

Evitar que es formin

És el primer a tenir en compte i per a això és important barrejar bé la mantega i la farina, formant una pasta o roux. El problema és que una vegada torrat aquest roux, solem afegir massa llet i la diferència de temperatures i densitats fa que es formin aquests grumolls difícils de desfer i integrar en la crema beixamel.

El millor és anar afegint la llet molt a poc a poc, deixant que la farina absorbeixi la llet abans d'afegir més llet a la mescla. Fent-ho a poc a poc, és molt fàcil fer la beixamel sense que quedi un sol grumoll.

Què fer si es formen?

Amb una batedora podem resoldre aquest problema en dos minuts. Cal bolcar el contingut de la paella -llet i grumolls- en el got batidor. Afegim una mica més de llet i ho triturem un parell de minuts.

Després retornem la crema -amb una textura ja més espessa- a la paella i seguim cuinant la beixamel, afegint-hi la llet a poc a poc i deixant que la beixamel espesseixi fins al punt desitjat: més lleugera per a salses de moussaka o canalons i més espessa per a fer croquetes i altres receptes similars.

Zona de los archivos adjuntos

Eckes-Granini compra de la danesa Rynkeby Foods (Arla Foods) y reafirma su liderazgo internacional en bebidas de fruta

Barcelona, 23 de mayo del 2016. El grupo Eckes-Granini GmbH ha anunciado la adquisición del grupo danés Rynkeby Foods (perteneciente hasta el momento al grupo Arla Foods), fabricante líder de zumos y refrescos en los países nórdicos con las marcas Rynkeby y God Morgon. Ambas marcas seguirán comercializándose en el mercado escandinavo y no afectarán al portafolio de Granini en el mercado español.
Con esta operación, Eckes-Granini refuerza su posicionamiento internacional como empresa especializada en la elaboración de bebidas de fruta sin alcohol.
Eckes-Granini sigue apostando por un crecimiento orgánico de la compañía, contemplando a su vez la ampliación mediante la adquisición de marcas líderes en el ámbito de bebidas de fruta sin alcohol. Con la integración de las dos marcas de Rynkeby Foods, el grupo controla actualmente once marcas estratégicas en Europa. A raíz de esta última adquisición, Eckes-Granini refuerza su liderazgo en los mercados danés y sueco, y se posiciona también como primera marca en Finlandia. El grupo tenía ya presencia en los países nórdicos, con filiales propias en Suecia, Finlandia y Lituania (países Bálticos).


Sobre Rynkeby
Rynkeby Foods A/S, con sede en Dinamarca, está especializada en la elaboración de zumos y refrescos, con una producción de más de 130 millones de litros, principalmente para los consumidores de Dinamarca y Suecia. Su facturación en 2015 alcanzó los 130 millones de euros. La compañía cuenta con 200 empleados.

Sobre Arla Foods
Arla Foods es una empresa internacional de productos lácteos, cuyos propietarios son 12.700 granjeros procedentes de Dinamarca, Suecia, Reino Unido, Alemania, Bélgica, Luxemburgo y los Países Bajos.

Sobre Sobre Eckes-Granini
Eckes-Granini Group GmbH es una compañía internacional especializada en bebidas de fruta sin alcohol. La firma es líder en el segmento de zumos, néctares y bebidas de fruta con la marca premium internacional Granini además de otras a nivel local como Pago, Brämhults, Elmenhorster, Joker, hohes C, Marli, SIO y YO Syrup. Eckes-Granini opera (mayoritariamente a través de filiales propias) en España, Austria, Bélgica, Croacia, Finlandia, Francia, Alemania, Hungría, Italia, Lituania, Rumanía, Bulgaria, la Republica Checa, Eslovaquia, Escandinavia y Suiza; y cuenta con 1.500 empleados.
Zona de los archivos adjuntos

2016: L’any de la Restauració sense gluten

Els 13 Gremis de Restauració de la FIHR es sensibilitzen amb el col·lectiu celíac català i aposten pel servei sense gluten

  

La situació del mercat sense gluten al nostre país ha variat substancialment en aquests darrers anys en què a l’1% de la població, que les estadístiques ens diuen és celíaca, hem de sumar-li el 6% de persones sensibles al gluten. És a dir, el 7% de la població catalana menja sense gluten per prescripció mèdica. I el tema no s’atura aquí, doncs l’índex anual de noves diagnosis es xifra en un 15%. Sense oblidar-nos tampoc del mercat, cada vegada més emergent, format per persones que segueixen una dieta lliure de gluten com a elecció personal.

Aquestes dades ens permeten entendre que Espanya sigui en l’actualitat el tercer país del món en llançament de productes sense gluten i que només en els darrers 4 anys, el nombre de referències aptes per a celíacs hagi passat de 280 a 1.500, amb un creixement anual sostingut d’un 28% des del 2008.

Els fabricants i distribuïdors han vist en el mercat sense gluten una oportunitat d’atreure a un col·lectiu durant massa temps privat de productes de qualitat a preus de mercat. Nestlé, Gallo, Cacaolat o Aneto, entre d’altres, són clars exemples d’empreses que han apostat per la fabricació de productes sense gluten, i que continuen treballant a llençar noves referències amb què atreure el nostre consumidor.

Però... què ha passat en tot aquest temps amb els restaurants?  Malgrat que aquesta ha estat una de les reivindicacions de la nostra associació al llarg dels darrers anys, només el 3% dels establiments alimentaris catalans ofereixen en l’actualitat plats aptes per a celíacs, el que dificulta molt que el col·lectiu pugui gaudir d’un bon àpat fóra de casa amb total seguretat i confiança. I si ja és difícil en les grans ciutats, encara ho és més en moltes poblacions d’arreu del país en què no hi ha cap establiment acreditat.

Per millorar aquesta situació, els presidents de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració – FIHR, a la que pertany el Gremi d’Hostaleria de Castelldefels i Baix Llobregat, i de l’Associació Celíacs de Catalunya, Pere Santos i Olga Cuesta, acaben de signar un acord de col·laboració pel qual ambdues entitats treballaran plegades per assegurar l’increment del nombre d’establiments aptes per a celíacs, així com l’estricte coneixement dels protocols de seguretat alimentària en la restauració sense gluten per part dels seus responsables, associats a algun dels 13 Gremis que formen part de la FIHR: Bages, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Alt Penedès, Osona, Terrassa, Anoia, Baix Llobregat Centre-Nord, Castelldefels i Baix Llobregat, Vallés Occidental Sud i Barcelonès, Sitges, Viladecans i Solsonès.

La Celiaquia és un trastorn sistèmic de base autoimmune de caràcter permanent en individus genèticament predisposats, induït per la ingesta de gluten que provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. El gluten és una proteïna que es troba als cereals blat, ordi, sègol, civada, espelta, kamut® i triticale. La prevalença de la celiaquia s’estima en un 1% de la població.

La sensibilitat al Gluten no Celíaca es diagnostica en pacients en els quals hi ha evidència que la patologia que pateixen sigues causada per la ingesta de gluten, però se'ls ha descartat prèviament que siguin celíacs o que tinguin al·lèrgia al gluten. La seva prevalença s’estima en un 6% de la població.

L’únic tractament per ambdues condicions és el seguiment d’una dieta estricta sense gluten de per vida.

L’Associació Celíacs de Catalunya fou la primera organització constituïda a l’estat espanyol en defensa dels interessos de les persones celíaques. Fundada a l’any 1977 i declarada Entitat d’Utilitat Púbica al 1982, conta en aquests moments amb més de 7.000 famílies sòcies, aproximadament uns 10.000 celíacs i celíaques d’arreu el nostre país.

La Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració – FIHR representa, gestiona i defensa els interessos comuns dels establiments que formen part dels 13 Gremis associats a l’Entitat.

El Gremi d’Hostaleria de Castelldefels i Baix Llobregat representa, gestiona i defensa els interessos dels establiments de Castelldefels i la comarca del Baix Llobregat que s’hi troben associats.

Per què ens atreuen els aliments menys sans?

La tendència a triar aliments rics en greix i sucre és inherent a l'ésser humà,

ja que d'això ha depès la seva supervivència en altres moments de la història.

El grat que resulta un aliment al paladar influeix moltíssim en les nostres preferències alimentàries. Com més plaents siguin els aliments, major serà nostra interès a consumir-los, en ocasions per sobre de l'apetit. Segons van explicar investigadors de la Universitat de Birmingham, els nostres aliments preferits tenen un tret en comú: el seu irresistible sabor es potencia amb tres ingredients: sal, sucre i grassa, que consumits a l'excés resulten perillosos per a la salut. Són aliments que abunden en el nostre entorn i que es presenten en una amplíssima varietat de formes, textures, aromes i sabors, la qual cosa contribueix a incrementar el nostre risc de patir sobrepès i obesitat.

L'alegria de menjar

Epicur, filòsof grec, va ser un dels primers pensadors a documentar el paper del plaure en el comportament humà. Per a ell, el plaer pot modelar les nostres accions i eleccions futures. Així, experimentar molt plaure en entrar en contacte amb un objecte (com pot ser un deliciós mos d'un gofre cobert de crema) pot influir moltíssim en la nostra manera d'interaccionar amb aquest objecte.

La "alegria de menjar" no solament està intervinguda per la satisfacció que atorga cobrir una necessitat fisiològica vital. El procés de regulació de l'apetit no es gens fàcil. Sabem que es modula mitjançant un mecanisme cerebral que controla l’anomena’t "equilibri energètic". Aquest mecanisme es denomina "regulació homeostàtica" i pretén equiparar l'energia que gastem amb la qual ingerim amb els aliments. Existeix una regulació homeostàtica a curt termini, però també funciona a llarg termini, i en ella hi participen diverses substàncies corporals (pèptids gastrointestinals, hormones dels teixits grassos del cos i mecanismes centrals localitzats en l'hipotàlem).

No obstant això, ni la biologia ni la química orgànica ho expliquen tot, doncs en el control de l'apetit incideixen altres variables. A més de la regulació d'energia, també està implicada la "regulació hedonista", en la qual participen factors emocionals i de motivació i en la qual influeix de forma notable la palatabilitat dels aliments. D'entre els més irresistibles, la recerca de la Universitat de Birmingham, abans citada, assenyala als següents:

• Dolços i postres, com la xocolata, bunyols, galetes, pastissos, dolços i gelats de crema. 

• Aperitius salats, com a patates fregides o galetes salades.

• Menjars ràpids, com a hamburgueses, pizza o pollastre fregit.

• Begudes ensucrades, com les gasoses, te dolç, batuts, cafè dolç o altres begudes amb sucre.

A la recerca de l'energia

Els aliments més plaents poden modular la nostra ingesta, ja sigui en condicions de gana o de sacietat. Assaborir aliments apetitosos pot donar-nos una enorme satisfacció. És aquí on entren en joc els aliments amb moltes calories, o els aliments salats. Els animals, segons van certificar Clifford B. Saper i col·laboradors en la revista Neuron a l'octubre de 2002, tendim a consumir substàncies dolces i salades més enllà de la necessitat de reposició d'energia, mentre que evitem les substàncies molt agres o amargues, un comportament que fins i tot es produeix entre animals privats de menjar. Aquestes eleccions es justifiquen mitjançant una explicació adaptativa: els sabors amargs s'associen sovint amb alcaloides tòxics, mentre que l'acidesa de moltes substàncies àcides pot indicar deterioració o immaduresa de l'aliment. Els sabors dolços, greixosos o salats  ens indiquen que els aliments que els contenen ens aportaran nutrients importants per a la supervivència.

A tot el descrit hem de sumar, finalment, que existeixen motivacions que van més enllà, ja que algunes ens dirigeixen als aliments insans amb arguments com els següents: "per oblidar les meves preocupacions", "perquè m'ajuda a superar la depressió" o "per oblidar els meus problemes"; conductes que possiblement requeriran d’un control psicològic.

Colesterol ‘bo’ i colesterol ‘dolent’

El colesterol és una substància grassa natural imprescindible per al cos, perquè forma part de les membranes de les cèl·lules i és un component bàsic d'algunes hormones, a més de precursor de la vitamina D. No obstant això, quan supera el límit recomanat (colesterol total per sobre de 190 mg/dl i LDL per sobre de 115 mg/dl en la població general), pot acumular-se en les artèries i augmentar les possibilitats de desenvolupar malalties del cor. Per això és important cuidar els seus nivells.

Al voltant del 50% de la població espanyola presenta nivells elevats de colesterol, la qual cosa significa que la meitat dels espanyols pot estar posant en risc el seu cor. Vigilar aquests nivells i mantenir la hipercolesterolemia a ratlla és fonamental per evitar un dels principals factors de risc cardiovascular. En el següent article s'explica el abecé del colesterol: què és, quin és la diferència entre el "bo" i el "dolent" i com mantenir-ho en uns nivells adequats, mitjançant hàbits saludables. 

Colesterol "bo" i "dolent" 

Quan parlem de "colesterol" solem referir-nos tant al LDL, comunament conegut com a colesterol "dolent", com al HDL, més conegut com a colesterol "bo". Distingir-los i saber què nivells de cadascun d'ells són els adequats és el primer pas per poder controlar-los. 

"Si el colesterol LDL està augmentat, es diposita en les artèries i les pot obstruir", explica la doctora Petra Sanz Majordom, cardiòloga de l'Hospital Rei Juan Carlos (Móstoles) i Hospital Infanta Elena (Valdemoro), tots dos en la Comunitat de Madrid. Per aquest motiu cal intentar tenir el colesterol LDL el més baix possible (per sota de 110 mg/dl, o fins i tot més baix si es tracta d'un pacient amb malaltia de les artèries). D'altra banda, el colesterol HDL és el colesterol que evita que el colesterol "dolent" es dipositi en les artèries ("neteja" les artèries, entre altres funcions). Així que, segons explica Sanz Majordom, és convenient tenir el colesterol HDL com més alt millor (en homes per sobre de 45 mg/dl i en dones, per sobre de 55 mg/dl).

Per què es fan malbé els aliments?

Els aliments són peribles, per tant, es descomponen per l'acció de bacteris i fongs. Quan entren en acció aquests microorganismes, s'altera l'aspecte, olor i sabor dels aliments i, per tant, pot haver-hi risc si es consumeixen. Un aliment, tant si és d'origen vegetal com a animal, comença la seva descomposició al moment en el qual es cull (en el cas vegetal) i al moment del sacrifici (en el cas animal). Bacteris, floridures, paràsits o virus són algunes de les principals causes d'aquesta deterioració. A pesar que en alguns casos certs aliments deteriorats no suposen un risc per a la salut, sí es veuen alterades les seves propietats organolèptiques.

Per tal d'evitar aquesta deterioració, necessiten unes determinades condicions de tractament, conservació i manipulació. El grau de descomposició és diferent segons el tipus d'aliment. El sucre o la farina són més estables que la fruita seca o les patates, que poden romandre durant llarg temps sense problemes, si es manipulen de forma adequada. En canvi, els més peribles són la llet, la carn, les fruites i els ous, que es descomponen de forma més ràpida i, per tant, necessiten mètodes especials de conservació (en la majoria dels casos, refrigeració).

Què és la fatiga de primavera?

El canvi d'estació, d'hivern a primavera, no cau massa bé a algunes persones: Cansament, decaïment, manca de gana, alteracions de la memòria i d'atenció a la feina, manca de ganes de realitzar activitats que abans motivaven... Hi ha als qui no els cau massa bé i manifesten un gran ventall de símptomes. L’estenia no està considerada una malaltia, però si persisteixen els símptomes cap la possibilitat de considerar que sigui un possible símptoma d'alguna patologia orgànica o psicològica.

Símptomes

Moltes persones, amb l'arribada de la primavera, noten l'ànim decaigut, senten cansament, sofreixen alteracions del somni, irritabilitat, fatiga intel·lectual, dificultats de concentració, trastorns de l'apetit i de la memòria, disminució del desig sexual, mal de cap i, fins i tot, en alguns casos, major incidència d'herpes labial, picors generalitzades, caiguda del cabell i ungles fràgils o irritabilitat, tots ells símptomes indeterminats amb infinitat de variacions entre els afectats. 

Diagnòstic

La comunitat mèdica no considera l'astènia primaveral una malaltia; no obstant això, cal descartar que no estigui associada a una alteració orgànica. Aquests símptomes solen estar relacionats amb la disminució de endorfines i amb els nivells de melatonina (hormona que regula cicle vigília-son) que, a causa del canvi horari i a la modificació d'hores de llum i de temperatura ambiental, fan variar els ritmes de vigília-son, l'activitat física i els horaris  acostumats durant l'època hivernal. Però l'organisme ha d'anar adaptant-se a tots ells.

La principal clau per fer front a l'astènia primaveral és mantenir uns hàbits de vida saludables:

Prevenir l'astènia primaveral

La clau principal per fer-li front és mantenir uns hàbits de vida saludables:

- Dormir les hores necessàries, amb un horari fix per ficar-se al llit i aixecar-se.

- Mantenir una alimentació sana i equilibrada, baixa en greixos i rica en fibra, que aporti tots els nutrients necessaris. Es recomana augmentar el consum de fruites i verdures per ajudar a reposar les sals minerals que l'organisme perd a causa d'increment de la temperatura ambiental. 

- Practicar exercici físic adequat a l'edat i a la condició de cadascun, però de forma regular. El més aconsellable és realitzar-ho de tres a sis hores abans de ficar-se al llit ja que, si es fa més tard, hi ha perill que l'organisme s'activi i després costi agafar el son. Les pràctiques de relaxació, com el ioga o la meditació, també són beneficioses.

- Eliminar o reduir el consum de substàncies excitants, com l'alcohol, el cafè, el té o refrescs amb cafeïna i el tabac.

- Seguir una pauta estable d'horaris per als menjars.

- Fer descansos de pocs minuts durant l'horari laboral per frenar l'estrès i l'esgotament.

DIETA BRONZEJADORA -Ara que arriba l’estiu-

Moltes persones comencen el procés de bronzejat en el mes de maig, quan els freds van desapareixent i la calor comença a donar els seus primers senyals. Tant pels qui volen començar a prendre sol com para els qui ja ho van fer, la ingesta d'aliments rics en carotens és el millor truc per elevar els nivells d'aquest pigment en l'organisme, i assegurar-se un bronzejat més segur i durador sense necessitat de tantes hores d'exposició als rajos solars.

Els aliments que contenen betacarotè són importants durant el procés de bronzejat, ja que compleixen diverses funcions:

-Posseeixen propietats protectores davant les radiacions solars.

-Són antioxidants, raó per la qual neutralitzen els radicals lliures causats pel sol.

-Potencien els efectes dels protectors solars i ajuden a evitar les cremades.

Malgrat les seves virtuts cal tenir precaució i no consumir-los de manera indiscriminada, ja que una dosi major que la suggerida pot donar-li a la pell, especialment a les blanques, un to ataronjat molt poc agradable.

 

Regla general. Cal tenir en compte que els aliments de colors groguencs, vermellosos o ataronjats tenen alta concentració de betacarotè. Els que contenen majors quantitats són la pastanaga, la remolatxa, la carabassa, la taronja, la mandarina, el préssec i el meló. També aporten betacarotè el pebrot i les verdures de fulles verdes com l'enciam, l'espinac, el julivert, la col i la bleda. El tomàquet, el blat de moro, el bròquil, el rovell d'ou i el kiwi contenen també alfa carotens, una substància que a més de col·laborar amb el bronzejat protegeix dels rajos solars nocius.

Al mercat s'ofereixen càpsules de betacarotè que, consumides amb regularitat, prometen atorgar-li a la pell un color del Carib. Aquests suplements han de ser subministrats amb molta cautela, ja que a les pells clares els produeixen un to vermellós que s'accentua a les mans, la cara i els peus.

DIETA BRONCEADORA SETMANAL

Es dona un plat principal como a orientatiu del dinar, que es pot també aplicar al sopar, fet combinacions entre els plats d’entrada de diferents dies.

Diàriament beure un bon got d'aigua natural en dejú.

Dilluns 

Esmorzar: Suc de taronges i una tassa de te o llet.

Entrada: Amanida de créixens (berros), pastanaga i ous durs.

Primer plat: Carn a la planxa. 

Postres: Préssecs o meló.

Dimarts

Esmorzar: Iogurt amb cereals al que se li afegirà una cullerada petita de mel.

Entrada: Arròs amb pebrots i tomàquet.

Primer plat: Bistec de carn amb puré de pastanagues o truita de carabasses.

Postres: Gelat de fruites o kiwis.

Dimecres

Esmorzar: Suc de kiwis i una tassa de te o llet.

Entrada: Pudin de pastanaga i espinac.

Primer plat: Peix a la planxa amb amanida d'enciam.

Postres: Una taronja o un kiwi.

Dijous 

Esmorzar: Suc de pastanagues i una tassa de té amb llet.

Entrada: Amanida mixta.

Primer plat: Fideus amb salsa de tomàquets.

Postres: Iogurt amb fruites o formatge amb dolç de codony.

Divendres

Esmorzar: Iogurt al que se li col·locarà una cullerada petita de germen de blat.

Entrada: Amanida de pastanaga ratllada.

Primer plat: Pollastre a la planxa amb pebrots vermells rostits i patates i pastanagues gratinades.

Postres: Amanida de fruites.

 

Dissabte 

Esmorzar Suc de taronges i kiwis.

Entrada: Arròs amb pastanagues i trossets de tomàquet cru.

Primer plat: Pollastre amb pebrots cuits.

Postres: Fruites del bosc o cireres, soles o amb crema.

Diumenge

Esmorzar: Suc de pastanagues i una tassa de té.

Entrada: Amanida mixta amb patates, pastanagues, pebrots i tomàquet.

Primer plat: Peix al forn o fregit amb oli d'oliva. Una altra opció és pudin d'espinac o bleda.

Postres: Taronges o pomes.

Zona de los archivos adjuntos

És cert que hi ha aliments de consum diari que maten?

Confondre termes i no expressar conceptes amb claredat indueix a crear mites i llegendes sobre certs aliments. Una dieta equilibrada i variada és imprescindible per al nostre bon estat de salut, però també ho és que existeixen aliments saludables i uns altres el consum excessiu dels quals pot associar-se a malalties com l'obesitat, la diabetis i colesterol o triglicèrids elevats en sang. Amb la salut no hem de jugar a l'alarmisme, sinó ser rigorosos en la informació. 

En qüestions de salut, doncs,  és imprescindible educar a la població i informar sempre amb rigor, amb dades científiques veraces i contrastades. Però moltes vegades, massa, es publiquen articles alarmistes, poc fonamentats o exagerats, que enfonsen en el desprestigi o enalteixen immerescudament a un aliment o a varis.

En nutrició i dietètica ja fa algun temps que s'han canviat els termes ‘prohibit’ o ‘desaconsellat’. L'explicació és que quan es parla de dieta i salut no solament importa el tipus d'aliments, sinó també la seva freqüència de consum (quantes vegades al dia o a la setmana es menja) i la grandària de la porció.

Alguns aliments i begudes carreguen amb la mala fama de matar lentament a les persones.

Embotit

La majoria contenen greixos saturats, greixos relacionats amb una major incidència de patologies tan corrents com l'obesitat, la dislipemia o la síndrome metabòlica. Cap doncs recomanar el seu consum ocasional com a part de la prevenció de malalties cardiovasculars. Escollir opcions més saludables i menys grasses pot ser una alternativa; encara que substituir el consum d'aquests aliments per uns altres d'origen vegetal seria l'opció més intel·ligent. 

Begudes amb gas

Els ingredients principals d'aquests líquids són els sucres (glucosa, fructosa, sucre), sucs de fruita, aigua i colorants i altres additius. El consum de begudes ensucrades s'associa a una mala qualitat de la dieta. Segons l'Organització Mundial de la Salut, la ingesta de sucres lliures posseeix un impacte negatiu sobre el pes corporal i la càries dental, per la qual cosa reduir el consum de begudes endolcides amb sucre pot disminuir el risc de sobrepès i obesitat en els adults. 

Llet sencera

Una part de la població sofreix intolerància a la lactosa, una de les raons que justifica eliminar o reduir el consum de llet de vaca i optar per un altre tipus d'aliments, com la llet amb reduït contingut en lactosa o altres begudes vegetals (soia, ametlla, etc). Però aquest fet no és motiu perquè tota la població hagi de fer desaparèixer la llet de la seva dieta.

En relació al contingut gras de la llet, i donat l'augment de sobrepès en les societats industrialitzades, una de les opcions per controlar el consum de grasses animals és prendre llets semi o descremades. Cap organisme de salut o societat científica recomana suprimir la llet de la dieta basant-se en la càrrega hormonal d'aquest aliment.

Tomàquet en conserva

Alguns tenen únicament tomàquet, però uns altres també contenen sucres, sal i olis vegetals, en el cas dels sofregits en conserva. L'opció més saludable és la salsa de tomàquet casolana; el tomàquet triturat també s una bona elecció.

Salses prefabricades

La majoria conté sucres (glucosa o fructosa), sal i olis o greixos vegetals o animals, de manera que la seva ingesta excessiva pot conduir a un increment del consum de sodi, greixos saturats, sucres i calories. Aquest desequilibri dietètic pot portar a un augment de la incidència de malalties com l'obesitat, hipertensió, diabetis, dislipemias i síndrome metabòlica, la qual cosa contribueix a un major risc de malalties cardiovasculars en la població. Dit això, el consum d'aquestes salses hauria de ser ocasional.

Crispetes de microones

Posseeixen, a més de crispetes de blat de moro, grasses o olis (greix de palmell, mantega o olis vegetals). Així doncs, l'opció més apropiada és comprar el blat de moro en gra i preparar-ho a casa de la manera tradicional.

Edulcorants 

Evitar el sucre és una de les mesures dietètiques més emprades per controlar l'aportació calòrica de la dieta i prevenir la càries dental. A causa d'això, el consum d'edulcorants (sacarina, aspartamo, acesulfame, sucralosa, estevia, sorbitol) ha crescut en els últims anys, i existeix bastant controvèrsia sobre si el seu ús podria comportar efectes nocius per a la salut. Fins al moment, els edulcorants artificials tenen l'aprovació de les agències de seguretat per a ser utilitzats; i cal destacar que no existeix evidència científica que corrobori els efectes adversos que se'ls atribueixen.

Moderi escombraries

S'engloba en aquest grup a la gamma d'aliments precuinats oferts en establiments tipus fast food. Habitualment, aquest tipus d'aliments posseeix un elevat contingut en greixos, sal i, de vegades, també sucres. A causa d'això, la seva denominació més adequada és la de "aliments superflus", ja que són aliments d'alta densitat energètica, que en moltes ocasions aporten calories supèrflues i una densitat baixa de nutrients essencials. El seu consum ha de ser, per tant, ocasional.

Fregides variades

La fregida afavoreix l'absorció del greix de cocció per part de l'aliment, augmentant així el contingut calòric de l'aliment fregit. A més, la fregida promou l'oxidació del greix utilitzat en la cocció. 

Conegudes aquestes dades, ha de tenir-se en compte quins d'aquests aliments són recomanats i quins no, ja que la dieta ha d'aportar gaudi en l'alimentació, però també ha de proporcionar la quantitat adequada de nutrients i energia que capaciti a les persones per a les activitats diàries i els asseguri un estat de salut òptim. La clau no és solament considerar si l'aliment és "bo o dolent", sinó quant i cada quant es consumeix.

Pica entre hores, si vols cuidar la línia

La condició és fer-ho amb refrigeris saludables

Això ho sabem de memòria, perquè tots els nutricionistes ens matxuquen amb la mateixa consigna: per conservar el pes cal menjar diverses vegades al dia. Però no tot val, han de ser ingestes moderades i de productes saludables. D'aquesta manera ajudem a accelerar el metabolisme (traduït: ajudant a ‘cremar’ greix més ràpid) i, el més important, no arribem amb excés de gana als menjars principals. És per això que el que coneixem com ‘picar entre hores’, no només és que sigui recomanable sinó imprescindible si volem cuidar la línia.

El 10% del valor calòric de la nostra dieta ha de cobrir-se amb les ingestes de mig matí i mitja tarda’. Quantes vegades hem calmat el gana entre hores tirant mà del primer que teníem a l'abast, molt més calòric del desitjable! Convé a la nostra línia actuar amb previsió i intentar tenir sempre a prop refrigeris (entrepans petits) saludables.

- Sucs de fruita i/o verdura. Són una opció molt saludable com a refrigeri. S'aconsella prendre'ls durant la primera meitat del dia perquè, en tractar-se d'aliments crus, hem de tenir en compte que el sistema digestiu es va alentint a la tarda. Cal procurar que siguin 100% naturals i casolans. Els sucs industrials solen contenir sucres o llets de soia per endolcir. Si vols un major poder saciant, pren la fruita sencera en lloc d'en suc.

- Iogurts descremats. Sempre són una alternativa molt saludable a l'hora de picar alguna cosa a mitjan matí o a mitja tarda. El mercat ens ofereix un ampli ventall de possibilitats: naturals edulcorats, de sabors, sense lactosa, de soia, etc.

- Torrades finies integrals. Solen venir en paquets individuals i resulten més lleugeres, per la qual cosa podem menjar més unitats (l'equivalent a dues llesques de pa torrat normals) i ‘enganyar així’ a l'ull i a l'estómac.

- Galetes d'arròs. Tenen l'avantatge de ser lleugeres i tenir poques calories en relació al seu volum. Dues unitats seria la ració aconsellada. Podrem formar un entrepà amb elles i prendre-les, per exemple, amb una rodanxa prima de formatge fresc 0%.

- Petit entrepà de pa integral. El pa integral té pràcticament les mateixes calories que l'ordinari, però compta amb un poder saciant major. Podem prendre-ho, per exemple, amb menjar fred de gall dindi, pernil dolç, pernil serrà, tonyina al natural o amb enciam i tomàquet.

- Fruita seca. Els seus greixos insaturats són beneficioses per a la salut (les nous, per exemple, són especialment recomanables per a la salut cardiovascular). Però tot el que sigui consumir més enllà d'un sarpat petit les calories es disparen.

L'entorn, ens influeix a l'hora de menjar?

El gana és la base, però l'entorn també te la seva influencia en el que mengem, doncs ens incentiva o ens frena, condicionant l'efecte de gaudi d'un menjar. Paradoxalment, aquest entorn/ambient que ens envolta en asseure'ns a la taula arriba a condicionar l'efecte d'una elaboració culinària sobre la nostra salut.

Tots i cadascun dels cinc sentits, i no solament el gust, contribueixen a determinar si un plat és apetitós i no només importa el sabor del menjar sinó també, el que sentim, el que veiem, el que percebim en la nostra pell o en la boca així com el que olorem.

L'ambient amb la seva decoració, el plat amb la seva aroma, un restaurant amb la il·luminació i la música i fins i tot amb els colors que presenta, poden ser determinants al moment de menjar.

I no només parlem de l'ambient material que ens envolta, sinó també, de l'ambient emocional, és a dir, si estem en companyia, si l'entorn ens fa sentir bé o malament, si estem nerviosos a causa de la situació, entre altres coses.

En conseqüència, cuidem que l'ambient en què mengem sigui saludable i neutral.

Un ambient amb poca il·luminació ens empeny a menjar més, bàsicament perquè ens desinhibeix, ens impedeix visualitzar correctament el que mengem i dificulta la presa de consciència de la quantitat ingerida, per això, el millor per menjar de forma neutral amb un control més adequat de les quantitats és menjar amb bona il·luminació

La música suau estimula el consum perquè igual que les llums baixes, relaxen i afavoreixen el temps de permanència en l'acte de menjar, al mateix temps que distreuen l'atenció del plat de menjar. El millor per controlar bé la quantitat és menjar sense música.

Els sorolls molests o crits exciten el nostre sistema nerviós, afavorint el consum ràpid, descontrolat i poc plaent de menjar, per això, per no tenir problemes digestius i per conservar l'autocontrol de la quantitat consumida, el millor és menjar sense crits ni discussions al mig.

Es parla molt vers l’efecte negatiu de menjar acompanyats per la televisió. Es te per contrastat que ajuda a deixar de costat la nostra atenció pel menjar i ens fa menjar més, cadascú ha se saber en quin grau aquesta situación pot ser negativa a l’hora de menjar.

Menjar sol o acompanyat. La companyia generalment ens fa l’hora de manjar més plaent però cal tenir present que a major nombre de comensals major és la ingesta, no obstant això, el diàleg enmig del menjar afavoreix l'associació d'aquesta a un bon moment compartit, encara que no hem de perdre de vista el què mengem i quant mengem.

A major varietat d'aliments més consum, és a dir, la diversitat de plats fa que la ingesta sigui de major quantitat, per això, si estàs intentant controlar la quantitat que consumis, millor elaborar una sola preparació per menjar i evita menjar en un buffet.

150 empreses catalanes conquereixen amb els seus productes el favor de les empreses internacionals, a Alimentària

A la fira Alimentària  hi ha gairebé 150 empreses catalanes. Els productes catalans s’estan donant a conèixer arreu del món en un escenari pràcticament immillorable. L’objectiu principal, entre d’altres, és donar a conèixer programes d’exportació, comercialització i expansió internacional i la consolidació de la marca Catalunya a la resta del mon.

Hi ha una gran varietat de productes, des de fruita seca, elaborats carnis, oli o embotits fins a arròs, peix i aigua, passant per cervesa artesana, xocolates, làctics i formatges, entre molts d’altres. També s’exposen productes dietètics, ecològics i de comerç just.

El dinamisme del sector carni es notori amb la participació directa de bona part de les empreses catalanes.

Catalunya, Regió Europea de la Gastronomia 2016

En el context d’una Fira que generarà un impacte superior als 170 milions a Barcelona i la seva àrea metropolitana, les empreses catalanes estan mantenint reunions amb empreses de la Xina i el Líban per treballar en l’apertura de nous mercats com són el boví, la fruita d’os i els cítrics. Paral·lelament també s’estan mantenint trobades amb el País Basc, Navarra i Múrcia.

Cal destacar, aquest dimarts, la presentació oficial de la designació de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016 que compta amb la xef Carme Ruscalleda com a ambaixadora. El guardó que va començar a funcionar ara fa poc més d’un any, pretén difondre la qualitat de vida, l’educació saludable, la sostenibilitat i la cultura i innovació gastronòmica de la regió guanyadora. Una identitat alimentària que impulsa la promoció turística de Catalunya.

Del formatge, es menja tot?

Com a aperitiu, com a postres, com un exquisit entrepà…  Sens dubte, el formatge és un exquisit producte. Però segur que més d'una vegada ens hem preguntat si també ens podem menjar l'escorça del formatge… Per costum, la gran majoria dels comensals la retira; però es menja o no es menja? Depèn de la seva composició. Ens anem a guiar per la Norma de Qualitat de Formatges, que explica que està permesa la utilització de diferents materials en elaboració de l'escorça del formatge i és aquí on hem de diferenciar quins són comestibles i quins no.

Escorça natural. La que podem menjar.

Són formatges les escorces dels quals se sotmeten a processos de rentat i raspallat i que se solen caracteritzar per tenir un sabor amarg i, en ocasions, un recobriment superficial de floridura o borrissol.

Alguns exemples d'escorces de formatges que es poden ingerir són: semi curats o semi tous, formatges d'escorces toves com el Brie o Camembert, formatges amb escorces pelusses com el Rocafort o Cabrales i finalment, formatges amb escorça dura com l'Emmental, Parmesà o Idiazàbal.

Escorça artificial. No s'ha de consumir.

Les escorces d'aquests formatges poden estar realitzades amb tot tipus de materials sintètics i ceres per protegir-los i controlar el seu procés de maduració. Són aquests tipus de formatges que a simple vista tenen una escorça amb "aspecte de plàstic".

Temporada gastronòmica

Valls tanca la temporada de calçots amb una producció rècord de gairebé 11 milions de cebes

L’ Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls no recorda la producció d’un volum tan gran d'unitats

La temporada de calçots es tanca enguany amb una producció rècord de gairebé 11 milions de cebes. La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls no recorda un volum tan gran d'unitats, si bé reconeix que era previsible donada l'extensió d'hectàrees destinades a aquest conreu, que cada any va a més. La satisfacció dels productors és relativa, malgrat haver estat una campanya molt productiva, aquest increment, en concret, d'un 10% de les etiquetes, no s'ha vist reflectit a nivell econòmic ja que el preu del calçot ha baixat. El pagès ha venut el calçot entre 1 i 2 cèntims per sota de la mitjana habitual dels últims anys, de 0,12 euros, la qual cosa ha deixat molt ajustat el seu marge de benefici.

Pagesos i restaurants ja donen per acabada l'època de calçotades iniciada al novembre. Si la capital de l'Alt Camp oficialitza el tret de sortida de la temporada arrencant el primer calçot, ara un grup de set restaurants i un forn de pa de la comarca han volgut encarregar-se de la cloenda, organitzant una jornada gastronòmica amb nom propi, Calçofest, i també moneda pròpia, els “calçotets”.

Tot i axó es continuen fen calçotades en molts llocs de Catalunya. Tan la data de començament de la temporada com la de la cloenda son oficioses i cada establiment ho comercialitza segons els seu propi interès i disponibilitat de producte.

Polp i sèpia, animals marins amb ‘intel·ligència alienígena’

En els animals, els científics, van avançant en coneixements sobre la seva intel·ligència descobrint facetes que ens porten a pensar si en realitat no ens estem menjant a veïns evolutius amb capacitats mentals sorprenents, amb el polp i la sèpia al capdavant.

Dels estudis realitzats es desprèn que el sistema nerviós d'aquests invertebrats els converteix en una de les criatures més "llestes" i fascinants del planeta. Són capaços d'usar eines, algunes famílies són capaces de mimetitzar-se amb l'entorn de forma absolutament al·lucinant, es constata que aprenen dels seus errors, són capaços de desenvolupar estratègies arribant a resoldre problemes complexos.

Posseeixen una destresa distribuïda amb la qual nosaltres no podem ni somiar: cada tentacle té "ment" pròpia, la qual cosa els converteix en els únics éssers del planeta enfront dels quals no podem presumir de polze oposable. Són aventurers i exploradors, capaços fins i tot de donar-li la volta al concepte "pesca submarina".

Són tan diferents de nosaltres que més d'un científic els ha qualificat de "intel·ligència alienígena". Tant, que són els únics invertebrats amb tractament especial en les lleis sobre experimentació animal del Regne Unit. Normal, també, si considerem que aquesta intel·ligència i la seva habilitat d'escórrer-se sencers per qualsevol foradet els ha portat a protagonitzar intents de fugida de tot tipus i saltar-se les proves dissenyades per a ells.

A la família dels cefalòpodes se la considera com “els primers éssers intel·ligents del planeta”.

També donen per a teories tan boges com que decoren les seves cases o que, fa desenes de milions d'anys, els seus avantpassats feien autoretrats… amb les vèrtebres de les seves víctimes. Aquí, cadascú que n’agafi el que vulgui…

Com es prepara el menú del Governors Ball, a la gala dels Oscar

Foto: Wolgang Puck Catering 

La gastronomia és la gran protagonista en la més enlluernadora festa entre les moltes que se celebren a Hollywood, que és, sens dubte, el lliurament dels premis ‘Oscar’. Una vetllada en la qual tot es prepara mil·limètricament perquè res falli; i un dels preparatius més cuidats és el del sopar, per la qual el veterà xef Wolgang Puck es llueix any rere any, i així en els vint-i-dos últims, el seu ‘Menú dels estels’.

Així és com funciona un preparatiu gastronòmic tan important:

Tot es prepara minuciosament amb molta antelació. Es coneix com el menú del Governors Ball, i és la festa que se celebra després dels premis.

És una festa per la qual passen més de 1700 convidats. No s'ofereixen creacions massa noves però destaca l'especial cura a oferir alternatives sense gluten, sense làctics i per vegans.

Així es va preparar el d'aquest any 2016: El menú es va organitzar en diverses seccions, començant per la pre-festa amb aperitius com crostini de brioche amb filet mignon, mousse de salmó sobre cogombre, amanides, còctel de llagostins, temakis de tonyina i mini pizzes. El menú degustació en si mateix es va dividir en sis grans apartats: Hors d’Oeuvres, aperitius, sushi i marisc, plats calents, plats freds, buffet de xocolata -llarguíssim-, dolços vegans sense gluten i petites postres.

El xef no va escatimar en despeses a l'hora de recórrer a ingredients de luxe com el caviar, pescats de qualitat, tòfona negra, formatges d'importació o carn de Wagyu, i molts dels plats van ser, en realitat, interpretacions lliures d'aquests plats quotidians que tant agraden als nord-americans, l’anomenada ‘comfort food’ que també sedueix als estels.

Però, per descomptat, així són els estels, no van faltar la pizza, les hamburgueses, les patates fregides o els macarrons amb formatge.

No tots els aliments denominats ‘naturals’ són tan sans com pensem (2)

Alguns aliments industrials es descriuen com a "naturals" i la realitat és que no compleixen exactament amb la finalitat d'allunyar-nos dels additius i els processos industrials. Conseqüència: hi ha aliments veritablement naturals que no són tan sans com pensem.

La paradoxa està que un aliment natural no significa que sigui totalment sa, ric en bons nutrients o que ens ajudarà a cuidar la línia; ni sa ni natural són sinònim de poques calories

Alguns aliments en el seu estat natural nutricionalment deixen molt a desitjar, per exemple:

• Nata: és el greix natural que posseeix la llet. És, en conseqüència, un producte sense additius ni processament però concentra greixos saturats i calories a l'excés, per l'és recomanable la moderació amb el seu consum si volem cuidar la línia i estar en forma.

• Mel: encara que conté antioxidants, alguns minerals i és un aliment totalment natural, també és un concentrat de sucres o hidrats simples del que no podem abusar si busquem aconseguir una dieta equilibrada.

• Pell de pollastre: és part natural d'una carn fresca, però resulta un aliment carregat de colesterol, greixos saturats i calories que pugues no col·laborar amb una dieta saludable, sinó per contra, entorpir-la.

• Mantegues: poden ser totalment naturals, ja que és possible elaborar-les a casa a partir del greix de la llet recentment munyida, no obstant això, igual que la nata, són un concentrat de greixos i calories, per la qual cosa, no podem abusar d'elles si volem cuidar la línia i la salut.

• Sucs de fruites: si els espremem a casa, ens assegurem que posseeixin vitamines i minerals, però també, li restem tota la fibra que la fruita fresca té per oferir i malgrat ser naturals, aconseguim un producte ric en hidrats simples o sucres, per tant, consumir tota la fruita del dia en forma de suc no és el més recomanable si volem cuidar el que mengem.

Són tan sols alguns exemples que ens permeten veure que no sempre els aliments naturals són sans ni molt menys, aconsellables o aptes per menjar sense límit quan busquem estar en forma i amb salut.

No hem d'oblidar llegir la lletra petita de les etiquetes nutritives i tenir en compte que si ben un aliment natural no ha de tenir additius ni processament industrial, moltes vegades ho tenen o encara que són realment naturals, no tenen la qualitat nutritiva que estem buscant.

Decàleg del bon pa

El pa el nostre de cada dia és sinònim de prosperitat i ventura. Preservis l'excel·lència del pa beneït. Manca d'elements perjudicials per a la salut.

Substituir el pa per altres components en la dieta diària és un error. El pa és l'estel de la dieta mediterrània. Conservi's el seu caràcter d'aliment natural a força de farina, sal, llevat i aigua potable.

Ajuda a satisfer les necessitats energètiques, proteiques i minerals. Faci's del consum de pa un sa costum. Els hidrats de carboni que aporta contribueixen a equilibrar els percentatges de proteïnes, grassa i glúcids que necessitem diàriament.

El pa no engreixa. No hi ha aliments que engreixin o aprimin, el secret està en l'excés. Un gram de pa dóna lloc a 2,5 quilocalories; un gram de proteïna, a 4quilocalories; i un gram d'alcohol a 7 quilocalories.

Assembla per igual a l'aristocràcia i als més indigents. És l'aliment de més fàcil obtenció. No és comparable a cap altre per la seva relació qualitat-preu i segur proveïment. És l'aliment que consumeix diàriament més de la meitat de la població mundial.

S'adapta a qualsevol tipus d'aliment. Ajuda al fet que es produeixi la sensació se sacietat, contribuint a disminuir el consum abusiu que condueix a l'obesitat. Rico en fibra, abreuja eficaçment el trànsit dels residus alimentaris

Incomparable pel seu sabor, olor, consistència i aspecte relaxant. Disminueix el colesterol, convertint-se en una part important en la prevenció de malalties coronàries. Contribueix a disminuir la urea en la sang i aporta vitamina B1, enfortint el sistema nerviós, amb avantatge sobre qualsevol altre aliment.

Orienta la nutrició mitjançant la satisfacció del gust. El consum de pa no cansa. És imprescindible en qualsevol taula. Fa més apetitosos els aliments fisiològicament convenients i recomanables.

Signe d'autenticitat. Els companys comparteixen el pa. Distingeix a qui procedeix amb franquesa i lleialtat. Ser més bé que el pa s'aplica a les persones summament bondadoses.

En la mitologia era el déu dels pastors i dels ramats. Les melodies de PA eren considerades tan colpidores que en els poemes homèrics es diu que superaven la bellesa musical de les aus que anunciaven la primavera. Es deia d'ell que tenia el poder d'atorgar tot el que demanaven els homes. En els seus temples cremava el foc perpetu.

Hoy alimentos saludables para sumar a nuestros platos

La ciencia va dejando su huella y el paso del tiempo lo demuestra, por eso, muchos ingredientes antes considerados malos, hoy son alimentos saludables que podemos sumar a nuestros platos. A continuación y en sucesivos apuntes en este mismo bloc mostramos e iremos añadiendo  algunos de esos ingredientes cuya valoración ha cambiado notablemente en los últimos años.

Huevos: antes culpables del colesterol, hoy son alimento recomendado para consumir a diario

Los huevos siempre estuvieron rodeados de falsos mitos y la principal razón por la que su consumo era desaconsejado era la creencia de que incrementaban el colesterol en sangre y así, perjudicaban el funcionamiento del sistema cardiovascular.

Sin embargo, hoy sabemos que el colesterol que comemos poco tiene que ver con el colesterol que hay en nuestro organismo y además, se sabe que el huevo es un alimento con grandes beneficios.

Debemos reconocer que el huevo se ha vinculado a la pérdida de peso, ofrece buenos nutrientes para deportistas, calma nuestro apetito por su alto poder saciante y además, es muy versátil en la cocina.

Por todo ello, hoy se no se limita la ingesta de huevo sino que hasta se propone el consumo diario de este alimento antes pro colesterol y que hoy se considera saludable.

Els aliments amb els quals els nens més s'ennueguen

Són varis els estudis que han analitzat aquesta dada amb la finalitat d'oferir a les famílies la informació sobre la perillositat dels aliments. Aquests estudis diuen quins són els aliments amb els quals els nens més s'ennueguen, però no els classifica segons la seva perillositat perquè, per saber-ho, caldria contrastar les dades d'incidència amb la periodicitat d'administració.

Dit d'una altra manera, l'aliment amb el qual més s'ennueguen no té per què ser el més perillós, perquè potser és el més consumit. Si per exemple ens diguessin que és el pa (que no ho és), seria un error pensar que és el més perillós, perquè el pa es menja gairebé diàriament. Per tant, si el pa provoqués 10 casos d’ennuegament a l'any, tenint en compte que tots els nens ho mengen tots els dies, i els cacauets, que els nens amb prou feines mengen perquè els pares saben que són perillosos, causessin 5 ennuegament a l'any, hauríem de dir que són més perillosos els cacauets.

Dit això, una revisió d'estudis de l'any 2010 publicada en la revista técnica Pediatrics explica que els ennuegament són molt perillosos, perquè provoca als EUA unes 70 morts de nens a l'any, que són moltes, però moltes menys que els 700 que moren en piscines i platges o els més de 1000 que moren per accidents de trànsit.

Els autors de la revisió diuen el següent

Els aliments més comunament associats a l'asfíxia fatal entre els nens són els gossets calents. Els gossets calents comparteixen les característiques físiques descrites anteriorment per a les joguines d'alt risc. Són cilíndrics, de la grandària de les vies respiratòries i comprimibles, la qual cosa permet que s'embussin fermament a la hipofaringe d'un nen i ocloguin completament les vies respiratòries.

Altres aliments d'alt risc són els caramels i dolços durs, els cacauets i fruita seca, les llavors, els grans de raïms sencers, les pastanagues crues, les pomes, les crispetes de blat de moro, els trossos de mantega de cacauet, els malvaviscos (o "núvols") i el xiclet. Molts d'aquests aliments, com els caramels rodons, els raïms, els malvaviscos i la carn / salsitxes, comparteixen les mateixes característiques físiques d'alt risc que creen taps eficaços per a la via aèria infantil.

De forma similar als globus de goma, la mantega de cacauet pot ajustar-se a les vies respiratòries i formar un segell tenaç que és difícil de desplaçar o extreure. És de destacar que molts aliments amb característiques d'alt risc associats amb l'asfíxia són de fabricació humana. Aquests aliments estan dissenyats i, per tant, són susceptibles de canvi, a diferència de productes alimentosos d'origen natural tals com certes fruites i verdures.

Els fabricants d'aliments que amb freqüència són consumits pels nens haurien de, en la mesura del possible, dissenyar aquests productes de manera que es minimitzi el risc d'asfíxia en el col·lectiu infantil.

Una segona revisió de l’estudi, de 2013, ofereix dades una mica més definitòries. En el treball es detalla que l'edat en la qual es produeix la majoria d’ennuegaments, són els primers dos anys de vida; encara que no és fins als 6-7 anys quan s'observa que la corba s'estabilitza, del que es dedueix que és l'edat a partir de la qual el risc és menor.

En aquest estudi els autors van concloure el següent:

De tots els tipus d'aliments, els caramels-dolços rígids van ser els que van causar més episodis d’ennuegament (15,5%), seguits d'altres dolços (12,8%), la carn (diferent a gossets calents) (12,2%), i els ossos - espines (12,0%). Aquests 4 tipus d'aliments van representar més de la meitat (52,5%) dels casos d’ennuegaments amb aliments coneguts.

Els gossets calents van representar el 2,6% dels casos. Els pacients que es van ennuegar amb un gosset calent tenien més probabilitats de requerir hospitalització que els que es van ennuegar amb un altre tipus d'aliments. El nombre d'episodis d’ennuegaments per caramels-dolços (tant durs i com a tous) va augmentar amb l'edat. Als 4 anys, el 55,2% dels episodis d'asfíxia va ser per caramels-dolços. A més, els pacients de 0 a 4 anys d'edat eren més propensos a ofegar-se amb fruites / verdures que els pacients de 5 a 14 anys. Això últim és lògic per una raó simple: no se li solen donar caramels als nens de 0 a 4 anys, però sí a partir de llavors, i per això augmenten els casos, perquè encara no és en realitat del tot segur.

Un tercer estudi que analitza els ennuegaments en nens de fins a 14 anys conclou el següent:

Els cacauets van representar el 26% de totes les lesions i els gossets calents el 16% de totes les morts, ocupant aquests dos aliments els dos primers llocs en cada modalitat. Els gossets calents, els dolços-caramels, la carn, els cacauets, les pastanagues, les pomes i les crispetes van ser els associats a major risc per a nens petits.

Entre els 10 aliments que van causar més lesions a nens menors de 3 anys els, cacauets, crispetes de blat de moro, pomes, llavors de gira-sol i les pastanagues van estar per damunt de dolços, gossets calents, la carn, espines i pollastre.

Entre els 10 aliments que van causar més morts, les pomes, el pa, les pastanagues i les galetes van estar solament relacionades amb menors de 3 anys. Totes les defuncions per gossets calents van ocórrer en nens de menys de 4 anys.

En resum

De tot això es dedueix que són molts els aliments que provoquen ennuegament en els nens, sent els més perillosos aquells que difícilment es desfan en la boca o via respiratòria, o que tenen una forma tal que són capaces de bloquejar el pas de l'aire.

Sorprèn (o potser no tant) saber que molts d'aquests aliments no existeixen en la naturalesa, que són obra dels humans, que els creen amb una consistència i forma que els fan perillosos per als nens, precisament quan són ells els majors consumidors (caramels, salsitxes...).

Així que sí, els cacauets són perillosos si els mengen sencers, els caramels també, i les salsitxes, si les hi donem tal qual i no trossejades. D'igual manera les verdures i fruites crues, la consistència de les quals és dura, com les pastanagues o les pomes, que s’haurien de menjar ratllades o en fines làmines, de manera que si s'ennueguessin amb elles poguessin seguir respirant.

Per acabar, recordem el que l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPap) explica respecte la fruita seca (extensible als caramels i altres aliments durs): Absolutament prohibit donar-li a nens menors de 5 o 6 anys fruita seca (sencera), doncs si s'ennuega amb ells pugues o bé asfixiar-se, o bé produir-se-li una lesió pulmonar per l'oli que destil·len aquests productes. En qualsevol cas precisaria tractament urgent, primer per part nostra i després a Urgències. Si té fruita seca a la seva casa, vigili que no estiguin a l'abast del seu fill.

Tretze aliments perfectes per aprimar sense fer exercici

En teoria, haurien d'estar presents en tots els menjars

Des de lluny i encara a falta per estrenar-se la primavera, la veritat és que es pot ja ensumar que s'apropa l'estiu i és qüestió d'anar preparant-se per tal d’agafar el pes adequat i recuperar-nos d'aquesta deixadesa que comporta el temps hivernal, per allò de portar la roba més folgada que quan la calor ens aclapara. I què millor que trobar una llista d'aliments sans per aconseguir que ens quedi una figura estupenda per lluir per la platja i la piscina. 

Existeixen nombrosos aliments que ajuden a reduir la panxa sense haver de fer grans esforços. El portal SportLife ha assenyalat que l'ideal per perdre pes és que sempre hi hagi tres d'aquests aliments en els menjars i almenys un quan es pica alguna cosa entre hores.

Oli d'oliva verge extra. És clau en la dieta mediterrània i una de les principals fonts d'àcids grassos monoinsaturados, ideals a l'hora de reduir el colesterol i enfortir el sistema immunològic.

Alvocat. Igual que l'oli d'oliva, aquesta fruita és rica en àcids grassos monoinsaturados, així com en vitamina I. A més, ajuda a controlar l'apetit.

Fruita seca. S'ha de consumir sense torrar o salar. També es rica en àcids monoinsaturados i molt bona a l'hora de construir múscul.

Civada. Aliment molt útil a l'hora d'augmentar l'energia. La civada conté testosterona, així que a més d'augmentar l'apetit sexual, ajuda a generar múscul.

Cereals integrals. Aporten gran quantitat de fibra i regulen el trànsit intestinal. Una altra de les seves qualitats és que atipen i omplen, per la qual cosa s'eviten temptacions que no ajuden a l'hora d'aprimar.

Espinacs i vegetals similars. Són molt bons per prevenir malalties com el càncer. Són una gran font de vitamines i antioxidants, al mateix temps que ajuden a combatre l'envelliment.

Fruits vermells. Són una gran font de vitamines. Cal menjar sempre els productes de temporada i sense llevar la pell, per aprofitar al màxim tots els seus beneficis.

Ous. Aporten grans quantitats de proteïnes i vitamines B12 i A. Igual que altres productes de la llista, té un paper molt important a l'hora d’atipar.

Làctics. A més d'una gran font de calci, són un producte ideal per combatre el greix abdominal.

Llegums. Ajuden a reduir l'alt contingut en greixos del sistema digestiu. Però els seus beneficis no es queden aquí, ja que també són riques en proteïnes i ferro.

Peixos blaus. El peix blau conté àcids grassos omega 3, que redueixen la quantitat de greix emmagatzemat després dels menjars.

Carns magres. Les carns magres, al costat del pollastre i al gall dindi, són riques en proteïnes, ferro, fòsfor, potassi o vitamines B6 i B12.

Iogurt. Aquest producte té un alt contingut de bacteris vius. Per evitar acabar amb aquests organismes, s'ha de consumir el iogurt sense cap tipus d'edulcorant. El iogurt ajuda a enfortir la flota intestinal, així com a millorar la digestió o a reduir els gasos després dels menjars.

La difícil tasca de fer la compra

Una de les coses més costoses per a la persona responsable de la compra en una casa és precisament dur-la a terme. Es recorren passadissos tractant de trobar allò que suposadament necessitarem, sense tenir prèviament una idea clara. Lluny de nosaltres la pretensió de dictar normes, però sí deixar escrites unes senzilles pautes que ens ajudin a organitzar-nos prèviament i realitzar amb èxit la compra.

Es molt recomanable confeccionar primer la llista del que necessitem, que farà que no se'ns oblidi gens del que falti en el rebost i alhora perquè no comprem coses que no anem a usar en els propers dies, evitant així que se'ns espatllin alguns productes.

Donem importància als menús de cada dia És recomanat realitzar un quadre per a tota la setmana amb els menús que tenim pensat preparar per als menjars i els sopars; així tindrem més o menys clar quins ingredients principals ens faran falta per a l'elaboració dels plats que volem cuinar.

Hem de quadrar, més o menys, que els diferents menús de la setmana siguin equilibrats, amb aliments de tots els grups nutritius perquè la nostra alimentació sigui òptima.

Tractarem d'anar incloent, a més dels plats que agraden a tots, altres nous per descobrir ingredients i d'aquesta manera fer-los habituals en la nostra dieta.

Hem d'anotar el que se'ns vagi ocorrent com a necessari? El pràctic és tenir una llibreta per apuntar els nostres menús setmanals, que ens aporta l'avantatge addicional que quan no tinguem idees per fer  el menú d'un menjar o un sopar, podrem inspirar-nos en alguna recepta que ens agradés de les setmanes anteriors o repetir-la. També és molt pràctic tenir una petita pissarra imantada a la porta de la nevera per apuntar-hi al moment les coses urgents o que cal comprar en la propera visita al supermercat. Darrerament s'estan imposant les app, si bé en elles podem caure en la temptació de deixar-nos dirigir pels interessos dels seus creadors. Cadascú és lliure d'optar pel sistema que consideri més convenient a les seves circumstàncies i necessitats.

Producte fresc i ofertes de temporada La matèria primera fresca és molt recomanable per a la nostra alimentació. Hem de deixar un espai, o varis, en blanc, a manera de comodí, perquè sobre la marxa ens poden sorgir possibilitats que no havíem contemplat prèviament en la nostra llista. En les seccions de ‘frescs’ podem decidir-nos per algun d'ells sobre la marxa, adaptant-nos així a elaborar algun menú en funció de la disponibilitat del que hi hagi en el súper.

A tenir en compte: els productes frescos que estan en plena temporada solen ser més barats i estan al seu millor moment, per la qual cosa en fer la llista es pot marcar verdura de temporada o fruita de temporada i després triar sobre la marxa.

Pressupost fix? Un bon avantatge de tenir una llista de la compra confeccionada és que podem fer-nos una idea del que anem a gastar, sense portar-nos una sorpresa al moment de pagar en la caixa. Així, sempre dins de certs marges, podrem cenyir-nos al pressupost que tenim previst sense que les despeses se'ns disparin.

A tenir en compte Revisar amb cura les dates de caducitat, especialment en els productes làctics, ous i fleca.

En comparar productes, mirar el preu per quilogram ja que no tots els envasos vénen amb la mateixa quantitat en les diferents marques.

No anar amb gana a fer la compra, gastarem més i segurament comprarem capritxos no necessaris.

Si és possible, farem la compra en les hores que hi ha menys públic, a més de guanyar temps també trobarem més existències.

Es pot arribar als 100 fent el que no és correcte?

Existeixen persones els gens de les quals els permeten saltar-se a la torera la major part dels hàbits que associem amb una vida longeva. Perquè, amb els super centenaris, els hàbits no s'apliquen. Cadascun afirma tenir "un secret" diferent, però tots depenen en un 70% dels gens i un 30% de l'entorn.


Un dels majors investigadors sobre la vellesa extrema, el doctor Thomas Perls, considera que els pilars de la vida sana (no fumar ni beure, no consumir carn vermella, fer exercici, evitar l'estrès) poden servir per arribar fins als 85 o els 90 anys, però, a partir d'aquí, ja gairebé tot depèn de l'equipatge genètic de cadascun. Les recerques han portat a considerar que hi ha variants genètiques que protegeixen a algunes persones dels dos majors mals del tabac -emfisema i càncer de pulmó-.
Segurament la genètica va ser una de les raons per entendre el ‘cas de Calment’, la persona (verificada) més longeva del planeta, que va morir cinc anys després de deixar de fumar. Als 122 anys. Calment també bevia una copeta d’oporto i no es privava de gaudir de la xocolata cada dia. Va sobreviure a tothom: al seu marit, a la seva única filla, a la seva néta…

El tabac
Els fumadors empedreïts també tiren per terra totes les sentències sobre els perjudicis del tabac: Winnie Langley, fumadora londinenca, va reduir el consum de tabac poc després de bufar el pastís: als 102 anys. Però no va ser la salut el que la va impulsar a això, si no l'alt cost de la vida. La crisi la va obligar en 2009 a fumar només un cigarret al dia, perquè no podia permetre's més. Va morir pocs mesos després, abans de complir els 103.
La llista segueix: George Francis va viure 112 anys (1896-2008). Menjava porc, mantega, ous, llet. Encara que havia deixat el tabac ràpid: als 75 anys. Però si el de Francis era impressionant, el del seu homònim l’actor George Burns (foto), l'home més famós de la nostra llista arribava més lluny.
Burns va fumar uns 300.000 puros al llarg dels seus 100 anys. Ajustava la durada dels seus monòlegs al que trigaven els puros a consumir-se. I es queixava que, en els seus últims anys, amb prou feines en podia fumar quatre diaris pel difícil que es feia fumar en públic. Era bevedor i animal nocturn. Burns va guanyar l'Oscar a millor Actor de Repartiment en 1975, amb 80 anys (per la Pareja Chiflada, amb Walter Matthau).
Podríem seguir amb centenaris insòlits: Chris Mortensen, que va rebre d'un dels investigadors de la immortalitat una caixa de puros en el seu 113º aniversari. Va morir als 115 anys, després de gairebé un segle de tabac.

El menjar i la beguda
El xinès Zhang Hiquing, va complir cent anys el 2007 i presumia que el seu secret no era fumar diàriament sinó beure després de cada menjar. Menjar compost per dos pits de pollastre, greix de porc al vapor, arròs, fruita i verdures que devorava en menys de 20 minuts.
Charlotte Hugues, va arribar als 115 anys i va volar en el Concorde amb 110 complits. Confessava tres hàbits: prendre tres ous al dia, bacon i un bon brandi.

Alternatives per augmentar el consum de calci en la nostra dieta

Tant si som vegetarians o simplement no massa addictes als productes làctics, ens convé tenir present que tenim a l'abast altres alternatives per sumar calci a la nostra dieta. El calci és de gran importància per al nostre organisme. Es tracta d'un nutrient que no només necessiten els nostres ossos i dents, sinó que a més, resulta clau per al sistema nerviós, cardíac i muscular, per tant, si no consumim làctics, tenim altres opcions perquè el calci no falti en la nostra taula.



Peixos blaus. Són els que més calci concentren, sent alguns dels exemplars amb major proporció, la sardina, sobretot en oli, el sorell, el bacallà o la tonyina.
Mariscs i crustacis. Destaquen pel seu contingut en calci el calamar, les cloïsses i escopinyes, el polp, les ostres i llagostins que superen els 100 mg de calci per cada 100 grams. A més, aquests aliments solen contenir vitamina D, un nutrient que afavoreix l'absorció del calci i per això, amb la seva ingesta garantim un millor aprofitament del mineral en el nostre cos.
Fruita seca i llavors. Aquesta opció també resulta apropiada per a vegans i poden ajudar-nos a sumar calci en quantitats apreciables si consumim cada dia una mica més de 50 grams de fruita seca o llavors.
Entre els exemplars que major proporció de calci concentren es troben la llavor de rosella i sèsam, les pipes de gira-sol, les ametlles, les avellanes, la figa seca i els tomàquets deshidratats.
Per descomptat, tots els derivats d'aquests ingredients també són bones fonts de calci no làctics.
Llegums. No només constitueixen una bona font de fibra, de proteïnes vegetals i de vitamines del complex B, sinó que a més, són una forma més de sumar calci a l'alimentació.
Amb llegums com la soia, podem incorporar fins a 200 mg de calci si consumim 100 grams de la mateixa. També destaquen pel seu contingut en aquest mineral les mongetes, cigrons i, en menor mesura, les faves, llenties i pèsols.
. No són les alternatives més concentrades en calci, però algunes verdures poden ajudar-nos a cobrir les necessitats d'aquest mineral. Les opcions amb més calci són les cols, el bròquil o les cols de Brussel·les. També són bones fonts de calci l'espinac, els grelos, el ruibarbre i la bleda.

Aliments naturals, no sempre sans i aconsellables

Massa vegades ens obstinem en la cerca d'aliments amb menys additius, i que immediatament cataloguem com a aliments naturals. Però cal ser conscient que no sempre els aliments naturals són sans i aconsellables.

Els aliments "naturals", un concepte de negoci? La tendència, de vegades obsessiva, de substituir els aliments processats per productes sense additius està en el punt de mira del negoci de la indústria alimentosa, per la qual cosa bon nombre d'aliments que s'exposen en els lineals del mercat destaquen en la seva etiqueta el terme "natural".

Què són els aliments naturals? Són aquells recentment collits, frescs, no modificats industrialment ni per cap tipus de procés químic o semblant, per tant, la majoria dels productes que podem veure l'etiquetatge dels quals els descriu com a "naturals", en realitat no ho són.

El terme "natural" el ganxo perfecte? Possiblement ho és per a molts consumidors que escullen un producte determinat que al seu entendre és més sa i menys industrial que altres ingredients, quan en realitat moltes vegades estem sent enganyats.

Denúncia de l'OCU. Ja l'Organització de Consumidors va denunciar la presència de molts aliments denominats "naturals" que, en realitat, no ho són, sinó que posseeixen additius varis i han estat modificats industrialment, per tant, la seva qualitat dista molt de la d'un aliment fresc com pot ser un peix o una fruita o verdura recentment collida.

Llegir l'etiqueta. Llavors, el primer que hem de saber és que un aliment natural és aquell que ho trobem i consumim tal com ho ofereix la naturalesa, i que, moltes etiquetes poden enganyar-nos descrivint a un producte com a "natural", per tant, millor llegir els ingredients i no quedar-nos solament amb la descripció o la llegenda de l'aliment quan anem al supermercat a comprar