Truc de cuina

Com desfer els grumolls de la beixamel i com evitar que s’hi facin

Saber com llevar els grumolls de la beixamel i com evitar que es formin resulta molt útil quan vols fer menjar casolà.

Per a fer una beixamel, normalment barregem farina i mantega i després de disoldre-la i torrar-la una estona, comencem a afegir llet per fer la nostra salsa. El problema ve quan es formen grumolls.

Evitar que es formin

És el primer a tenir en compte i per a això és important barrejar bé la mantega i la farina, formant una pasta o roux. El problema és que una vegada torrat aquest roux, solem afegir massa llet i la diferència de temperatures i densitats fa que es formin aquests grumolls difícils de desfer i integrar en la crema beixamel.

El millor és anar afegint la llet molt a poc a poc, deixant que la farina absorbeixi la llet abans d'afegir més llet a la mescla. Fent-ho a poc a poc, és molt fàcil fer la beixamel sense que quedi un sol grumoll.

Què fer si es formen?

Amb una batedora podem resoldre aquest problema en dos minuts. Cal bolcar el contingut de la paella -llet i grumolls- en el got batidor. Afegim una mica més de llet i ho triturem un parell de minuts.

Després retornem la crema -amb una textura ja més espessa- a la paella i seguim cuinant la beixamel, afegint-hi la llet a poc a poc i deixant que la beixamel espesseixi fins al punt desitjat: més lleugera per a salses de moussaka o canalons i més espessa per a fer croquetes i altres receptes similars.

Zona de los archivos adjuntos

Eckes-Granini compra de la danesa Rynkeby Foods (Arla Foods) y reafirma su liderazgo internacional en bebidas de fruta

Barcelona, 23 de mayo del 2016. El grupo Eckes-Granini GmbH ha anunciado la adquisición del grupo danés Rynkeby Foods (perteneciente hasta el momento al grupo Arla Foods), fabricante líder de zumos y refrescos en los países nórdicos con las marcas Rynkeby y God Morgon. Ambas marcas seguirán comercializándose en el mercado escandinavo y no afectarán al portafolio de Granini en el mercado español.
Con esta operación, Eckes-Granini refuerza su posicionamiento internacional como empresa especializada en la elaboración de bebidas de fruta sin alcohol.
Eckes-Granini sigue apostando por un crecimiento orgánico de la compañía, contemplando a su vez la ampliación mediante la adquisición de marcas líderes en el ámbito de bebidas de fruta sin alcohol. Con la integración de las dos marcas de Rynkeby Foods, el grupo controla actualmente once marcas estratégicas en Europa. A raíz de esta última adquisición, Eckes-Granini refuerza su liderazgo en los mercados danés y sueco, y se posiciona también como primera marca en Finlandia. El grupo tenía ya presencia en los países nórdicos, con filiales propias en Suecia, Finlandia y Lituania (países Bálticos).


Sobre Rynkeby
Rynkeby Foods A/S, con sede en Dinamarca, está especializada en la elaboración de zumos y refrescos, con una producción de más de 130 millones de litros, principalmente para los consumidores de Dinamarca y Suecia. Su facturación en 2015 alcanzó los 130 millones de euros. La compañía cuenta con 200 empleados.

Sobre Arla Foods
Arla Foods es una empresa internacional de productos lácteos, cuyos propietarios son 12.700 granjeros procedentes de Dinamarca, Suecia, Reino Unido, Alemania, Bélgica, Luxemburgo y los Países Bajos.

Sobre Sobre Eckes-Granini
Eckes-Granini Group GmbH es una compañía internacional especializada en bebidas de fruta sin alcohol. La firma es líder en el segmento de zumos, néctares y bebidas de fruta con la marca premium internacional Granini además de otras a nivel local como Pago, Brämhults, Elmenhorster, Joker, hohes C, Marli, SIO y YO Syrup. Eckes-Granini opera (mayoritariamente a través de filiales propias) en España, Austria, Bélgica, Croacia, Finlandia, Francia, Alemania, Hungría, Italia, Lituania, Rumanía, Bulgaria, la Republica Checa, Eslovaquia, Escandinavia y Suiza; y cuenta con 1.500 empleados.
Zona de los archivos adjuntos

2016: L’any de la Restauració sense gluten

Els 13 Gremis de Restauració de la FIHR es sensibilitzen amb el col·lectiu celíac català i aposten pel servei sense gluten

  

La situació del mercat sense gluten al nostre país ha variat substancialment en aquests darrers anys en què a l’1% de la població, que les estadístiques ens diuen és celíaca, hem de sumar-li el 6% de persones sensibles al gluten. És a dir, el 7% de la població catalana menja sense gluten per prescripció mèdica. I el tema no s’atura aquí, doncs l’índex anual de noves diagnosis es xifra en un 15%. Sense oblidar-nos tampoc del mercat, cada vegada més emergent, format per persones que segueixen una dieta lliure de gluten com a elecció personal.

Aquestes dades ens permeten entendre que Espanya sigui en l’actualitat el tercer país del món en llançament de productes sense gluten i que només en els darrers 4 anys, el nombre de referències aptes per a celíacs hagi passat de 280 a 1.500, amb un creixement anual sostingut d’un 28% des del 2008.

Els fabricants i distribuïdors han vist en el mercat sense gluten una oportunitat d’atreure a un col·lectiu durant massa temps privat de productes de qualitat a preus de mercat. Nestlé, Gallo, Cacaolat o Aneto, entre d’altres, són clars exemples d’empreses que han apostat per la fabricació de productes sense gluten, i que continuen treballant a llençar noves referències amb què atreure el nostre consumidor.

Però... què ha passat en tot aquest temps amb els restaurants?  Malgrat que aquesta ha estat una de les reivindicacions de la nostra associació al llarg dels darrers anys, només el 3% dels establiments alimentaris catalans ofereixen en l’actualitat plats aptes per a celíacs, el que dificulta molt que el col·lectiu pugui gaudir d’un bon àpat fóra de casa amb total seguretat i confiança. I si ja és difícil en les grans ciutats, encara ho és més en moltes poblacions d’arreu del país en què no hi ha cap establiment acreditat.

Per millorar aquesta situació, els presidents de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració – FIHR, a la que pertany el Gremi d’Hostaleria de Castelldefels i Baix Llobregat, i de l’Associació Celíacs de Catalunya, Pere Santos i Olga Cuesta, acaben de signar un acord de col·laboració pel qual ambdues entitats treballaran plegades per assegurar l’increment del nombre d’establiments aptes per a celíacs, així com l’estricte coneixement dels protocols de seguretat alimentària en la restauració sense gluten per part dels seus responsables, associats a algun dels 13 Gremis que formen part de la FIHR: Bages, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Alt Penedès, Osona, Terrassa, Anoia, Baix Llobregat Centre-Nord, Castelldefels i Baix Llobregat, Vallés Occidental Sud i Barcelonès, Sitges, Viladecans i Solsonès.

La Celiaquia és un trastorn sistèmic de base autoimmune de caràcter permanent en individus genèticament predisposats, induït per la ingesta de gluten que provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. El gluten és una proteïna que es troba als cereals blat, ordi, sègol, civada, espelta, kamut® i triticale. La prevalença de la celiaquia s’estima en un 1% de la població.

La sensibilitat al Gluten no Celíaca es diagnostica en pacients en els quals hi ha evidència que la patologia que pateixen sigues causada per la ingesta de gluten, però se'ls ha descartat prèviament que siguin celíacs o que tinguin al·lèrgia al gluten. La seva prevalença s’estima en un 6% de la població.

L’únic tractament per ambdues condicions és el seguiment d’una dieta estricta sense gluten de per vida.

L’Associació Celíacs de Catalunya fou la primera organització constituïda a l’estat espanyol en defensa dels interessos de les persones celíaques. Fundada a l’any 1977 i declarada Entitat d’Utilitat Púbica al 1982, conta en aquests moments amb més de 7.000 famílies sòcies, aproximadament uns 10.000 celíacs i celíaques d’arreu el nostre país.

La Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració – FIHR representa, gestiona i defensa els interessos comuns dels establiments que formen part dels 13 Gremis associats a l’Entitat.

El Gremi d’Hostaleria de Castelldefels i Baix Llobregat representa, gestiona i defensa els interessos dels establiments de Castelldefels i la comarca del Baix Llobregat que s’hi troben associats.

Per què ens atreuen els aliments menys sans?

La tendència a triar aliments rics en greix i sucre és inherent a l'ésser humà,

ja que d'això ha depès la seva supervivència en altres moments de la història.

El grat que resulta un aliment al paladar influeix moltíssim en les nostres preferències alimentàries. Com més plaents siguin els aliments, major serà nostra interès a consumir-los, en ocasions per sobre de l'apetit. Segons van explicar investigadors de la Universitat de Birmingham, els nostres aliments preferits tenen un tret en comú: el seu irresistible sabor es potencia amb tres ingredients: sal, sucre i grassa, que consumits a l'excés resulten perillosos per a la salut. Són aliments que abunden en el nostre entorn i que es presenten en una amplíssima varietat de formes, textures, aromes i sabors, la qual cosa contribueix a incrementar el nostre risc de patir sobrepès i obesitat.

L'alegria de menjar

Epicur, filòsof grec, va ser un dels primers pensadors a documentar el paper del plaure en el comportament humà. Per a ell, el plaer pot modelar les nostres accions i eleccions futures. Així, experimentar molt plaure en entrar en contacte amb un objecte (com pot ser un deliciós mos d'un gofre cobert de crema) pot influir moltíssim en la nostra manera d'interaccionar amb aquest objecte.

La "alegria de menjar" no solament està intervinguda per la satisfacció que atorga cobrir una necessitat fisiològica vital. El procés de regulació de l'apetit no es gens fàcil. Sabem que es modula mitjançant un mecanisme cerebral que controla l’anomena’t "equilibri energètic". Aquest mecanisme es denomina "regulació homeostàtica" i pretén equiparar l'energia que gastem amb la qual ingerim amb els aliments. Existeix una regulació homeostàtica a curt termini, però també funciona a llarg termini, i en ella hi participen diverses substàncies corporals (pèptids gastrointestinals, hormones dels teixits grassos del cos i mecanismes centrals localitzats en l'hipotàlem).

No obstant això, ni la biologia ni la química orgànica ho expliquen tot, doncs en el control de l'apetit incideixen altres variables. A més de la regulació d'energia, també està implicada la "regulació hedonista", en la qual participen factors emocionals i de motivació i en la qual influeix de forma notable la palatabilitat dels aliments. D'entre els més irresistibles, la recerca de la Universitat de Birmingham, abans citada, assenyala als següents:

• Dolços i postres, com la xocolata, bunyols, galetes, pastissos, dolços i gelats de crema. 

• Aperitius salats, com a patates fregides o galetes salades.

• Menjars ràpids, com a hamburgueses, pizza o pollastre fregit.

• Begudes ensucrades, com les gasoses, te dolç, batuts, cafè dolç o altres begudes amb sucre.

A la recerca de l'energia

Els aliments més plaents poden modular la nostra ingesta, ja sigui en condicions de gana o de sacietat. Assaborir aliments apetitosos pot donar-nos una enorme satisfacció. És aquí on entren en joc els aliments amb moltes calories, o els aliments salats. Els animals, segons van certificar Clifford B. Saper i col·laboradors en la revista Neuron a l'octubre de 2002, tendim a consumir substàncies dolces i salades més enllà de la necessitat de reposició d'energia, mentre que evitem les substàncies molt agres o amargues, un comportament que fins i tot es produeix entre animals privats de menjar. Aquestes eleccions es justifiquen mitjançant una explicació adaptativa: els sabors amargs s'associen sovint amb alcaloides tòxics, mentre que l'acidesa de moltes substàncies àcides pot indicar deterioració o immaduresa de l'aliment. Els sabors dolços, greixosos o salats  ens indiquen que els aliments que els contenen ens aportaran nutrients importants per a la supervivència.

A tot el descrit hem de sumar, finalment, que existeixen motivacions que van més enllà, ja que algunes ens dirigeixen als aliments insans amb arguments com els següents: "per oblidar les meves preocupacions", "perquè m'ajuda a superar la depressió" o "per oblidar els meus problemes"; conductes que possiblement requeriran d’un control psicològic.

Colesterol ‘bo’ i colesterol ‘dolent’

El colesterol és una substància grassa natural imprescindible per al cos, perquè forma part de les membranes de les cèl·lules i és un component bàsic d'algunes hormones, a més de precursor de la vitamina D. No obstant això, quan supera el límit recomanat (colesterol total per sobre de 190 mg/dl i LDL per sobre de 115 mg/dl en la població general), pot acumular-se en les artèries i augmentar les possibilitats de desenvolupar malalties del cor. Per això és important cuidar els seus nivells.

Al voltant del 50% de la població espanyola presenta nivells elevats de colesterol, la qual cosa significa que la meitat dels espanyols pot estar posant en risc el seu cor. Vigilar aquests nivells i mantenir la hipercolesterolemia a ratlla és fonamental per evitar un dels principals factors de risc cardiovascular. En el següent article s'explica el abecé del colesterol: què és, quin és la diferència entre el "bo" i el "dolent" i com mantenir-ho en uns nivells adequats, mitjançant hàbits saludables. 

Colesterol "bo" i "dolent" 

Quan parlem de "colesterol" solem referir-nos tant al LDL, comunament conegut com a colesterol "dolent", com al HDL, més conegut com a colesterol "bo". Distingir-los i saber què nivells de cadascun d'ells són els adequats és el primer pas per poder controlar-los. 

"Si el colesterol LDL està augmentat, es diposita en les artèries i les pot obstruir", explica la doctora Petra Sanz Majordom, cardiòloga de l'Hospital Rei Juan Carlos (Móstoles) i Hospital Infanta Elena (Valdemoro), tots dos en la Comunitat de Madrid. Per aquest motiu cal intentar tenir el colesterol LDL el més baix possible (per sota de 110 mg/dl, o fins i tot més baix si es tracta d'un pacient amb malaltia de les artèries). D'altra banda, el colesterol HDL és el colesterol que evita que el colesterol "dolent" es dipositi en les artèries ("neteja" les artèries, entre altres funcions). Així que, segons explica Sanz Majordom, és convenient tenir el colesterol HDL com més alt millor (en homes per sobre de 45 mg/dl i en dones, per sobre de 55 mg/dl).

Per què es fan malbé els aliments?

Els aliments són peribles, per tant, es descomponen per l'acció de bacteris i fongs. Quan entren en acció aquests microorganismes, s'altera l'aspecte, olor i sabor dels aliments i, per tant, pot haver-hi risc si es consumeixen. Un aliment, tant si és d'origen vegetal com a animal, comença la seva descomposició al moment en el qual es cull (en el cas vegetal) i al moment del sacrifici (en el cas animal). Bacteris, floridures, paràsits o virus són algunes de les principals causes d'aquesta deterioració. A pesar que en alguns casos certs aliments deteriorats no suposen un risc per a la salut, sí es veuen alterades les seves propietats organolèptiques.

Per tal d'evitar aquesta deterioració, necessiten unes determinades condicions de tractament, conservació i manipulació. El grau de descomposició és diferent segons el tipus d'aliment. El sucre o la farina són més estables que la fruita seca o les patates, que poden romandre durant llarg temps sense problemes, si es manipulen de forma adequada. En canvi, els més peribles són la llet, la carn, les fruites i els ous, que es descomponen de forma més ràpida i, per tant, necessiten mètodes especials de conservació (en la majoria dels casos, refrigeració).

Què és la fatiga de primavera?

El canvi d'estació, d'hivern a primavera, no cau massa bé a algunes persones: Cansament, decaïment, manca de gana, alteracions de la memòria i d'atenció a la feina, manca de ganes de realitzar activitats que abans motivaven... Hi ha als qui no els cau massa bé i manifesten un gran ventall de símptomes. L’estenia no està considerada una malaltia, però si persisteixen els símptomes cap la possibilitat de considerar que sigui un possible símptoma d'alguna patologia orgànica o psicològica.

Símptomes

Moltes persones, amb l'arribada de la primavera, noten l'ànim decaigut, senten cansament, sofreixen alteracions del somni, irritabilitat, fatiga intel·lectual, dificultats de concentració, trastorns de l'apetit i de la memòria, disminució del desig sexual, mal de cap i, fins i tot, en alguns casos, major incidència d'herpes labial, picors generalitzades, caiguda del cabell i ungles fràgils o irritabilitat, tots ells símptomes indeterminats amb infinitat de variacions entre els afectats. 

Diagnòstic

La comunitat mèdica no considera l'astènia primaveral una malaltia; no obstant això, cal descartar que no estigui associada a una alteració orgànica. Aquests símptomes solen estar relacionats amb la disminució de endorfines i amb els nivells de melatonina (hormona que regula cicle vigília-son) que, a causa del canvi horari i a la modificació d'hores de llum i de temperatura ambiental, fan variar els ritmes de vigília-son, l'activitat física i els horaris  acostumats durant l'època hivernal. Però l'organisme ha d'anar adaptant-se a tots ells.

La principal clau per fer front a l'astènia primaveral és mantenir uns hàbits de vida saludables:

Prevenir l'astènia primaveral

La clau principal per fer-li front és mantenir uns hàbits de vida saludables:

- Dormir les hores necessàries, amb un horari fix per ficar-se al llit i aixecar-se.

- Mantenir una alimentació sana i equilibrada, baixa en greixos i rica en fibra, que aporti tots els nutrients necessaris. Es recomana augmentar el consum de fruites i verdures per ajudar a reposar les sals minerals que l'organisme perd a causa d'increment de la temperatura ambiental. 

- Practicar exercici físic adequat a l'edat i a la condició de cadascun, però de forma regular. El més aconsellable és realitzar-ho de tres a sis hores abans de ficar-se al llit ja que, si es fa més tard, hi ha perill que l'organisme s'activi i després costi agafar el son. Les pràctiques de relaxació, com el ioga o la meditació, també són beneficioses.

- Eliminar o reduir el consum de substàncies excitants, com l'alcohol, el cafè, el té o refrescs amb cafeïna i el tabac.

- Seguir una pauta estable d'horaris per als menjars.

- Fer descansos de pocs minuts durant l'horari laboral per frenar l'estrès i l'esgotament.

DIETA BRONZEJADORA -Ara que arriba l’estiu-

Moltes persones comencen el procés de bronzejat en el mes de maig, quan els freds van desapareixent i la calor comença a donar els seus primers senyals. Tant pels qui volen començar a prendre sol com para els qui ja ho van fer, la ingesta d'aliments rics en carotens és el millor truc per elevar els nivells d'aquest pigment en l'organisme, i assegurar-se un bronzejat més segur i durador sense necessitat de tantes hores d'exposició als rajos solars.

Els aliments que contenen betacarotè són importants durant el procés de bronzejat, ja que compleixen diverses funcions:

-Posseeixen propietats protectores davant les radiacions solars.

-Són antioxidants, raó per la qual neutralitzen els radicals lliures causats pel sol.

-Potencien els efectes dels protectors solars i ajuden a evitar les cremades.

Malgrat les seves virtuts cal tenir precaució i no consumir-los de manera indiscriminada, ja que una dosi major que la suggerida pot donar-li a la pell, especialment a les blanques, un to ataronjat molt poc agradable.

 

Regla general. Cal tenir en compte que els aliments de colors groguencs, vermellosos o ataronjats tenen alta concentració de betacarotè. Els que contenen majors quantitats són la pastanaga, la remolatxa, la carabassa, la taronja, la mandarina, el préssec i el meló. També aporten betacarotè el pebrot i les verdures de fulles verdes com l'enciam, l'espinac, el julivert, la col i la bleda. El tomàquet, el blat de moro, el bròquil, el rovell d'ou i el kiwi contenen també alfa carotens, una substància que a més de col·laborar amb el bronzejat protegeix dels rajos solars nocius.

Al mercat s'ofereixen càpsules de betacarotè que, consumides amb regularitat, prometen atorgar-li a la pell un color del Carib. Aquests suplements han de ser subministrats amb molta cautela, ja que a les pells clares els produeixen un to vermellós que s'accentua a les mans, la cara i els peus.

DIETA BRONCEADORA SETMANAL

Es dona un plat principal como a orientatiu del dinar, que es pot també aplicar al sopar, fet combinacions entre els plats d’entrada de diferents dies.

Diàriament beure un bon got d'aigua natural en dejú.

Dilluns 

Esmorzar: Suc de taronges i una tassa de te o llet.

Entrada: Amanida de créixens (berros), pastanaga i ous durs.

Primer plat: Carn a la planxa. 

Postres: Préssecs o meló.

Dimarts

Esmorzar: Iogurt amb cereals al que se li afegirà una cullerada petita de mel.

Entrada: Arròs amb pebrots i tomàquet.

Primer plat: Bistec de carn amb puré de pastanagues o truita de carabasses.

Postres: Gelat de fruites o kiwis.

Dimecres

Esmorzar: Suc de kiwis i una tassa de te o llet.

Entrada: Pudin de pastanaga i espinac.

Primer plat: Peix a la planxa amb amanida d'enciam.

Postres: Una taronja o un kiwi.

Dijous 

Esmorzar: Suc de pastanagues i una tassa de té amb llet.

Entrada: Amanida mixta.

Primer plat: Fideus amb salsa de tomàquets.

Postres: Iogurt amb fruites o formatge amb dolç de codony.

Divendres

Esmorzar: Iogurt al que se li col·locarà una cullerada petita de germen de blat.

Entrada: Amanida de pastanaga ratllada.

Primer plat: Pollastre a la planxa amb pebrots vermells rostits i patates i pastanagues gratinades.

Postres: Amanida de fruites.

 

Dissabte 

Esmorzar Suc de taronges i kiwis.

Entrada: Arròs amb pastanagues i trossets de tomàquet cru.

Primer plat: Pollastre amb pebrots cuits.

Postres: Fruites del bosc o cireres, soles o amb crema.

Diumenge

Esmorzar: Suc de pastanagues i una tassa de té.

Entrada: Amanida mixta amb patates, pastanagues, pebrots i tomàquet.

Primer plat: Peix al forn o fregit amb oli d'oliva. Una altra opció és pudin d'espinac o bleda.

Postres: Taronges o pomes.

Zona de los archivos adjuntos

És cert que hi ha aliments de consum diari que maten?

Confondre termes i no expressar conceptes amb claredat indueix a crear mites i llegendes sobre certs aliments. Una dieta equilibrada i variada és imprescindible per al nostre bon estat de salut, però també ho és que existeixen aliments saludables i uns altres el consum excessiu dels quals pot associar-se a malalties com l'obesitat, la diabetis i colesterol o triglicèrids elevats en sang. Amb la salut no hem de jugar a l'alarmisme, sinó ser rigorosos en la informació. 

En qüestions de salut, doncs,  és imprescindible educar a la població i informar sempre amb rigor, amb dades científiques veraces i contrastades. Però moltes vegades, massa, es publiquen articles alarmistes, poc fonamentats o exagerats, que enfonsen en el desprestigi o enalteixen immerescudament a un aliment o a varis.

En nutrició i dietètica ja fa algun temps que s'han canviat els termes ‘prohibit’ o ‘desaconsellat’. L'explicació és que quan es parla de dieta i salut no solament importa el tipus d'aliments, sinó també la seva freqüència de consum (quantes vegades al dia o a la setmana es menja) i la grandària de la porció.

Alguns aliments i begudes carreguen amb la mala fama de matar lentament a les persones.

Embotit

La majoria contenen greixos saturats, greixos relacionats amb una major incidència de patologies tan corrents com l'obesitat, la dislipemia o la síndrome metabòlica. Cap doncs recomanar el seu consum ocasional com a part de la prevenció de malalties cardiovasculars. Escollir opcions més saludables i menys grasses pot ser una alternativa; encara que substituir el consum d'aquests aliments per uns altres d'origen vegetal seria l'opció més intel·ligent. 

Begudes amb gas

Els ingredients principals d'aquests líquids són els sucres (glucosa, fructosa, sucre), sucs de fruita, aigua i colorants i altres additius. El consum de begudes ensucrades s'associa a una mala qualitat de la dieta. Segons l'Organització Mundial de la Salut, la ingesta de sucres lliures posseeix un impacte negatiu sobre el pes corporal i la càries dental, per la qual cosa reduir el consum de begudes endolcides amb sucre pot disminuir el risc de sobrepès i obesitat en els adults. 

Llet sencera

Una part de la població sofreix intolerància a la lactosa, una de les raons que justifica eliminar o reduir el consum de llet de vaca i optar per un altre tipus d'aliments, com la llet amb reduït contingut en lactosa o altres begudes vegetals (soia, ametlla, etc). Però aquest fet no és motiu perquè tota la població hagi de fer desaparèixer la llet de la seva dieta.

En relació al contingut gras de la llet, i donat l'augment de sobrepès en les societats industrialitzades, una de les opcions per controlar el consum de grasses animals és prendre llets semi o descremades. Cap organisme de salut o societat científica recomana suprimir la llet de la dieta basant-se en la càrrega hormonal d'aquest aliment.

Tomàquet en conserva

Alguns tenen únicament tomàquet, però uns altres també contenen sucres, sal i olis vegetals, en el cas dels sofregits en conserva. L'opció més saludable és la salsa de tomàquet casolana; el tomàquet triturat també s una bona elecció.

Salses prefabricades

La majoria conté sucres (glucosa o fructosa), sal i olis o greixos vegetals o animals, de manera que la seva ingesta excessiva pot conduir a un increment del consum de sodi, greixos saturats, sucres i calories. Aquest desequilibri dietètic pot portar a un augment de la incidència de malalties com l'obesitat, hipertensió, diabetis, dislipemias i síndrome metabòlica, la qual cosa contribueix a un major risc de malalties cardiovasculars en la població. Dit això, el consum d'aquestes salses hauria de ser ocasional.

Crispetes de microones

Posseeixen, a més de crispetes de blat de moro, grasses o olis (greix de palmell, mantega o olis vegetals). Així doncs, l'opció més apropiada és comprar el blat de moro en gra i preparar-ho a casa de la manera tradicional.

Edulcorants 

Evitar el sucre és una de les mesures dietètiques més emprades per controlar l'aportació calòrica de la dieta i prevenir la càries dental. A causa d'això, el consum d'edulcorants (sacarina, aspartamo, acesulfame, sucralosa, estevia, sorbitol) ha crescut en els últims anys, i existeix bastant controvèrsia sobre si el seu ús podria comportar efectes nocius per a la salut. Fins al moment, els edulcorants artificials tenen l'aprovació de les agències de seguretat per a ser utilitzats; i cal destacar que no existeix evidència científica que corrobori els efectes adversos que se'ls atribueixen.

Moderi escombraries

S'engloba en aquest grup a la gamma d'aliments precuinats oferts en establiments tipus fast food. Habitualment, aquest tipus d'aliments posseeix un elevat contingut en greixos, sal i, de vegades, també sucres. A causa d'això, la seva denominació més adequada és la de "aliments superflus", ja que són aliments d'alta densitat energètica, que en moltes ocasions aporten calories supèrflues i una densitat baixa de nutrients essencials. El seu consum ha de ser, per tant, ocasional.

Fregides variades

La fregida afavoreix l'absorció del greix de cocció per part de l'aliment, augmentant així el contingut calòric de l'aliment fregit. A més, la fregida promou l'oxidació del greix utilitzat en la cocció. 

Conegudes aquestes dades, ha de tenir-se en compte quins d'aquests aliments són recomanats i quins no, ja que la dieta ha d'aportar gaudi en l'alimentació, però també ha de proporcionar la quantitat adequada de nutrients i energia que capaciti a les persones per a les activitats diàries i els asseguri un estat de salut òptim. La clau no és solament considerar si l'aliment és "bo o dolent", sinó quant i cada quant es consumeix.

Pica entre hores, si vols cuidar la línia

La condició és fer-ho amb refrigeris saludables

Això ho sabem de memòria, perquè tots els nutricionistes ens matxuquen amb la mateixa consigna: per conservar el pes cal menjar diverses vegades al dia. Però no tot val, han de ser ingestes moderades i de productes saludables. D'aquesta manera ajudem a accelerar el metabolisme (traduït: ajudant a ‘cremar’ greix més ràpid) i, el més important, no arribem amb excés de gana als menjars principals. És per això que el que coneixem com ‘picar entre hores’, no només és que sigui recomanable sinó imprescindible si volem cuidar la línia.

El 10% del valor calòric de la nostra dieta ha de cobrir-se amb les ingestes de mig matí i mitja tarda’. Quantes vegades hem calmat el gana entre hores tirant mà del primer que teníem a l'abast, molt més calòric del desitjable! Convé a la nostra línia actuar amb previsió i intentar tenir sempre a prop refrigeris (entrepans petits) saludables.

- Sucs de fruita i/o verdura. Són una opció molt saludable com a refrigeri. S'aconsella prendre'ls durant la primera meitat del dia perquè, en tractar-se d'aliments crus, hem de tenir en compte que el sistema digestiu es va alentint a la tarda. Cal procurar que siguin 100% naturals i casolans. Els sucs industrials solen contenir sucres o llets de soia per endolcir. Si vols un major poder saciant, pren la fruita sencera en lloc d'en suc.

- Iogurts descremats. Sempre són una alternativa molt saludable a l'hora de picar alguna cosa a mitjan matí o a mitja tarda. El mercat ens ofereix un ampli ventall de possibilitats: naturals edulcorats, de sabors, sense lactosa, de soia, etc.

- Torrades finies integrals. Solen venir en paquets individuals i resulten més lleugeres, per la qual cosa podem menjar més unitats (l'equivalent a dues llesques de pa torrat normals) i ‘enganyar així’ a l'ull i a l'estómac.

- Galetes d'arròs. Tenen l'avantatge de ser lleugeres i tenir poques calories en relació al seu volum. Dues unitats seria la ració aconsellada. Podrem formar un entrepà amb elles i prendre-les, per exemple, amb una rodanxa prima de formatge fresc 0%.

- Petit entrepà de pa integral. El pa integral té pràcticament les mateixes calories que l'ordinari, però compta amb un poder saciant major. Podem prendre-ho, per exemple, amb menjar fred de gall dindi, pernil dolç, pernil serrà, tonyina al natural o amb enciam i tomàquet.

- Fruita seca. Els seus greixos insaturats són beneficioses per a la salut (les nous, per exemple, són especialment recomanables per a la salut cardiovascular). Però tot el que sigui consumir més enllà d'un sarpat petit les calories es disparen.

L'entorn, ens influeix a l'hora de menjar?

El gana és la base, però l'entorn també te la seva influencia en el que mengem, doncs ens incentiva o ens frena, condicionant l'efecte de gaudi d'un menjar. Paradoxalment, aquest entorn/ambient que ens envolta en asseure'ns a la taula arriba a condicionar l'efecte d'una elaboració culinària sobre la nostra salut.

Tots i cadascun dels cinc sentits, i no solament el gust, contribueixen a determinar si un plat és apetitós i no només importa el sabor del menjar sinó també, el que sentim, el que veiem, el que percebim en la nostra pell o en la boca així com el que olorem.

L'ambient amb la seva decoració, el plat amb la seva aroma, un restaurant amb la il·luminació i la música i fins i tot amb els colors que presenta, poden ser determinants al moment de menjar.

I no només parlem de l'ambient material que ens envolta, sinó també, de l'ambient emocional, és a dir, si estem en companyia, si l'entorn ens fa sentir bé o malament, si estem nerviosos a causa de la situació, entre altres coses.

En conseqüència, cuidem que l'ambient en què mengem sigui saludable i neutral.

Un ambient amb poca il·luminació ens empeny a menjar més, bàsicament perquè ens desinhibeix, ens impedeix visualitzar correctament el que mengem i dificulta la presa de consciència de la quantitat ingerida, per això, el millor per menjar de forma neutral amb un control més adequat de les quantitats és menjar amb bona il·luminació

La música suau estimula el consum perquè igual que les llums baixes, relaxen i afavoreixen el temps de permanència en l'acte de menjar, al mateix temps que distreuen l'atenció del plat de menjar. El millor per controlar bé la quantitat és menjar sense música.

Els sorolls molests o crits exciten el nostre sistema nerviós, afavorint el consum ràpid, descontrolat i poc plaent de menjar, per això, per no tenir problemes digestius i per conservar l'autocontrol de la quantitat consumida, el millor és menjar sense crits ni discussions al mig.

Es parla molt vers l’efecte negatiu de menjar acompanyats per la televisió. Es te per contrastat que ajuda a deixar de costat la nostra atenció pel menjar i ens fa menjar més, cadascú ha se saber en quin grau aquesta situación pot ser negativa a l’hora de menjar.

Menjar sol o acompanyat. La companyia generalment ens fa l’hora de manjar més plaent però cal tenir present que a major nombre de comensals major és la ingesta, no obstant això, el diàleg enmig del menjar afavoreix l'associació d'aquesta a un bon moment compartit, encara que no hem de perdre de vista el què mengem i quant mengem.

A major varietat d'aliments més consum, és a dir, la diversitat de plats fa que la ingesta sigui de major quantitat, per això, si estàs intentant controlar la quantitat que consumis, millor elaborar una sola preparació per menjar i evita menjar en un buffet.