A quina cuina no ha passat alguna vegada? Tenim la peça de carn a punt però, malgrat estar sucosa, no ha deixat anar aquest deliciós suquet que es genera amb la cocció. Ens desanimem o busquem una solució? És en aquests casos quan la sapiència dels mestres cuiners ens resol el problema.
Val tant si elaborem un rodó de vedella, una espatlleta de be o una de les nostres pròpies receptes, aquesta que tan bé ens queda sempre, però que avui, mira per on, a la senyora carn no li ha vingut bé deixar anar el seu suc, per acompanyar-la en el plat i deixar-nos gaudir sucant aquest pa tan bo que ens em portat expressament d'aquest forn que el fa com ho feien els forners d'abans. I el truc val igual per a una recepta de carn de porc o fins i tot de pollastre.
Ja sabem que en aquestes situacions una sortida honrosa és acompanyar la carn amb salsa de tomàquet fregit, si la volem prendre en calent o servir-la amb una mica de maionesa o de mostassa si la prenem en fred.
Un arranjament per sortir airosos de la dificultat
Prepararem en poc temps una salsa que ens traurà de la dificultat i, a més, tindrà els sabors i aromes del nostre propi rostit. Què ens fa falta? Una cullerada sopera de farina i uns 20 g de mantega que fonem en la paella.
Ens disposem doncs a preparar una velouté, una espècie de beixamel feta amb brou en lloc d'amb llet. La cosa no és gens complicada: barregem la mantega fosa amb la farina i fem un roux espès que torrem lleugerament.
Seguidament incorporem un got de brou de carn o de pollastre afegint-ho a poc a poc fins que la salsa comenci a bombollejar, removent fins que espesseixi. Ho provem i ho assaonem al gust. Convé afegir-hi sal i pebre i les mateixes herbes amb les quals hàgim condimentat el rostit de carn, per exemple unes branques de farigola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario