La llegenda, urbana o no, d'aquest afortunat combinat ens diu que el seu origen es remunta als temps en què el famós exèrcit de l'Imperi Britànic es va estendre per tot el món i molt especialment en l'Índia.
Però, per saber una mica més sobre aquest conbinat tan sol·licitat en bars i cocteleríes, hem de conèixer l'origen de l'ingredient mes important l’“aigua tónica”.
Sembla ser que tot va començar en 1783, quan Johann Jacob Schweppe, un joier alemany que vivia a Ginebra, inventa un modern sistema per agregar anhídrid carbònic a l'aigua envasada en ampolles, formant així una beguda gasificada. Schweppe, va fundar la seva pròpia companyia la qual va establir a Londres, ciutat on l'aigua amb gas i les sodes de fruites, eren les begudes de moda.
En 1870 la producció de xarops medicinals va tenir un creixement extraordinari en la farmàcia anglosaxona, J. Schweppe & Co, els gestors de la qual en aquest moment van decidir afegir un toc de quinina (vitamina que s'extreu de la quina, per al tractament de malalties infeccioses com la malària) en la soda carbonatada de taronja per produir aigua tònica; convertint-se en una beguda que a més de refrescant era un medicament per combatre el paludisme.
Quan l'Imperi Britànic, dominava l'índia, es va trobar amb que la malària feia estralls entre la població civil i els soldats invasors. Per combatre-la es va utilitzar la tònica Schweppes, però el sabor de la beguda no era del tot de l’agrat de la gent pel seu intens amargor, i és així com sorgeix la idea de barrejar-la amb Ginebra.
Encara que no se sap amb exactitud qui va fer aquesta primera mescla, es té per cert que va ser un alt oficial britànic, amb el resultat que de crear-se com a beguda medicinal, va passar a ser una beguda alcohòlica molt refrescant, la qual es pren socialment a qualsevol hora, resultant un digestiu molt estimable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario