El pa és un dels primers aliments bàsics inventat per l'home, complint la consigna de guanyar-ho amb la suor del front. Amb el temps l'obligació va passar als especialistes que ens van alliberar del càstig d'haver-ho de fabricar pel nostre compte. Segurament per això els forners gaudien de certs privilegis sobre la resta d'artesans en la Roma dels cèsars, a fi de pal·liar el sacrifici que representava el suportar les altíssimes temperatures dels forns de l'època.
L'elaboració del menjar primer es coneix de temps molt llunyans. Tot va néixer amb la mescla de cereals i aigua. A partir d'aquí, cada poble i civilització ha anat aportant la seva sapiència, els seus costums i els seus gustos, millorant, en conseqüència, la tècnica d'elaboració, les formes i els sabors. Se sap que els grecs antics van arribar a materialitzar centenar i mig de tipus de pa, diferenciats per les seves aromes i tipus de cocció.
Tant per part dels xinesos, que elaboraven un pa més aviat pla, en forma de galeta, com dels assiris, que donaven a les seves masses, elaborades en atuells calents, les formes dels seus déus, tenim mostres de la diversitat de tècniques i gustos. Però, sens dubte, van ser els jueus i els egipcis els qui van adoptar tots els procediments coneguts i van arribar a obtenir un sabor refinat que va captivar posteriorment a grecs i romans.
El Gremi de forners de Barcelona es va crear en les acaballes del segle XIV. A Catalunya es fabrica un dels pans, el pa de pagès, rodó, gran, amb molta molla i molta escorça molt torrada, que és un dels pans més selectes de quants s'elaboren a Europa. Qui menja alguna vegada una llesca de pagès untat amb tomàquet fresc, oli d'oliva i sal, mai podrà oblidar-ho.
Els avanços tècnics ens han portat la comoditat del pa fet al dia superant aquelles elaboracions casolanes setmanals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario